Resultats de la cerca

S'estén pels termes de Gandia, Benirredrà, el Real de Gandia, Almoines, Beniarjó, Potries, la Font d’En Carrós, Rafelcofer, Bellreguard, Daimús, l’Alquerieta de Guardamar, Miramar, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa, Piles de Mar i Oliva És regada per l’aigua dels rius d’Alcoi i de Vernissa afluent d’aquell per l’esquerra a través de la séquia reial d'Alcoi amb les séquies comunes de Gandia i d’Oliva i amb la de Rebollet, que en deriven i les séquies d’en Carròs, d’en Marc, Nova i de Vernissa amb les de Martorell i de Pelleries, que en deriven

Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la Vall de…

Un cordó litoral separa la platja de Daimús , baixa i arenosa, d’una àrea de marjals en gran part i dessecada, que havia estat aprofitada per a arrossars, on encara hi ha pasturatges i on és tradicional el conreu del vímet i de la canyamel El regadiu ocupa gairebé tot el terme aprofita en gran part l’aigua de la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Daimús els principals conreus són els tarongers, les hortalisses especialment cebes i tomàquets primerencs, en part destinats a l’exportació El turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia, ha pres darrerament importància al sector…

Fou fundat el 1388 a l’indret de l’antiga alqueria de Cotalba , de població musulmana, per Alfons, duc de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament El 1514 l’arquebisbe de Tarragona Alfons d’Aragó li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València Al començament del segle XVII les seves rendes eren de 5000 ducats La senyoria era habitada en gran part per moriscs, i quan en foren expulsats 1609 els religiosos la repoblaren a l’indret del Rafalet de Bonamira…

Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera Baixa, el…

El 1535 fou agregat a la parròquia de la Font de Vilallonga

Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell