Resultats de la cerca

El terme és en una gran part sobre un territori de conreu difícil per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície Al secà hi ha 2900 ha de vinya, oliveres, cereals i ametllers en expansió constant Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades en un 94% pels propietaris La ramaderia s’ha expandit amb noves granges 1100 caps de bestiar oví La població, que el 1900 era de 1811 h, ha anat minvant, fins a restar reduïda a 1150 el 1965 La vila 1057 h agl 2006, benlloquins 325 m alt, situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’…

El terme té dos sectors diferents el més important en valor agrícola, i que forma part del pla de l’Arc l’arc de Cabanes es troba al límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, cap a ponent, i el segon, el pla de la Barona, separat per un cordó de turons puig de Beca, tossal Blanc, coll d’Alba, pla d’Albeà, tossal Roig, coll de la Bassa, forma un altre pla al llarg de la ribera esquerra de la rambla de la Viuda, on s’assenten el llogaret de la Barona i la caseria de la Pelejaneta amb el mas de la Pelejana Un 74% del territori 3 900 ha és dedicat a conreus de secà, especialment vinya i ametllers…

El terme comprèn una zona d’aiguamolls antiga albufera del Quadro, en part inculta i en part d’arrossar, una zona mitjana amb conreus de secà, i l’interior muntanyenc, que culmina al pic de Bartolo 736 m alt Hi ha unes 200 ha de zona forestal El regadiu, amb aigua de pous, ocupa 100 ha i produeix hortalisses i taronges al secà unes 300 ha de vinya moscatell, a més d’oliveres i garrofers Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 96% pels propietaris La ramaderia és poc important La indústria es redueix a una fàbrica de licor Licor Carmelitano , mobles, fusteries i auxiliars…

La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…

La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…