Resultats de la cerca

En un sentit més ampli, hom sol incloure-hi també Líbia i Mauritània És formada per un conjunt de terres altes, que comprenen la serralada de l’Atles, l’altiplà marroquí i altres planells algerians També rep el nom d’Àfrica Menor i de Països de l’Atles Habitada per població berber, fou islamitzada al segle VII Sovint en revolta envers el poder califal, es fraccionà en diversos estats autònoms a partir de l’esfondrament abbàssida

Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns…

És situada sobre una elevació de 80 m a la dreta del riu Lukkos, molt a prop de la seva desembocadura a l’Atlàntic Els texts antics la consideren, amb Cadis, la fundació fenícia més antiga d’occident la tradició situava la seva fundació el 1100 aC, però les ceràmiques fenícies més antigues que s’hi han trobat daten d’èpoques posteriors, del segle VIII aC A partir del segle III aC experimentà una forta expansió i s’emmurallà l’acròpolis L’edifici més important que s’hi coneix era un gran temple situat a l’acròpolis, on han aparegut restes d’altres edificis religiosos datats entre el segle III…

Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…

Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana , fou ocupada per vàndals s V i bizantins s VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683 i per Mūṣà…

La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…

La muntanya de Musa, a l’oest d’aquesta ciutat, era considerada com una de les Columnes d’Hèrcules

Rebé de l’emperador Claudi el privilegi de la ciutadania romana 44 dC Durant el segle III tingué un gran desenvolupament De les seves restes es destaca el fòrum, amb un arc de triomf en honor de Caracalla 217 dC Són importants també les termes, un capitoli i els mosaics policroms de les cases, exposats al museu local

La capital en fou Dakar La constitució francesa del 1946 definí l’AOF com un territori d’ultramar de la Unió Francesa Posteriorment, els territoris de l’AOF seguiren les etapes progressives que els portaren, el 1958, a la interdepèndencia, i el 1960 Guinea, el 1958 a la independència