Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
San Vicente de Piedrahita
Poble
Poble del municipi de Cortes d’Arenós (Alt Millars), al S del terme, al coll de Piedrahita, a l’interfluvi del Millars i del riu de Vilamalefa.
La seva església Sant Vicent depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan s XIX
la Pobla de Rocamora
Poble
Poble del municipi de Daia Nova (Baix Segura), situat a l’esquerra del riu.
L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova Pertangué als marquesos de Rafal Fins l’any 1974 formava un municipi independent
el Tormo de Cirat
Poble
Poble (418 m alt.) del municipi de Cirat (Alt Millars), a l’E de la vila, al N del Millars.
L’església la Mare de Déu dels Desemparats depèn de la parròquia de Cirat Després de la conquesta cristiana pertangué a Abū Sa'īd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, el 1247, a l’arquebisbe de Tarragona Lloc de moriscs, el 1602 tenia 6 focs La senyoria fou dels Carròs
la Font de la Reina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona (límit septentrional del terme), afluent del Millars, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d’Espadà i de l’Espina.
La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n…
Fontes
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà.
Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent, per la dreta, al Millars Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per matollar i per pinedes L’agricultura de secà garrofers, oliveres, blat ocupa 358 ha, i el regadiu hortalisses, 12 Afectat per un radical despoblament des del 1965, minva per la pròpia decadència demogràfica més que no pas per l’emigració El poble 100 h agl 2006 505 m alt és, enlairat, a la dreta de la rambla d’Aiòder L’Església parroquial Sant Roc depèn de la d’Aiòder Lloc de moriscs 16 focs el 1602, fou…
Vallat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès a la vall mitjana del Millars, a banda i banda del riu, a la confluència d’aquest amb el riu de Vilamalefa o d’Argeleta.
Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost arriba a 510 m alt al vessant de la dreta i a 608 m al de l’esquerra L’agricultura disposa de 298 ha de secà, 186 ha de muntanya improductiva i 9 ha d’horta Els conreus principals són el garrofer, l’olivera i la vinya La superfície mitjana per explotació és de 4 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica de Vallat El poble 69 h agl 2006 276 m alt, s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa, prop de la confluència amb el…
Vilamalur
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant septentrional del sector central de la serra d’Espadà, entre la Talaia (918 m alt.) i l’alt d’El Pinar (1047 m).
Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en règim d’…
Torralba del Pinar
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat al massís de la serra d’Espadà cim del Pinar de Téjar, 1096 m alt, a cavall entre els vessants del Millars on s’estén la major part del terme i del Palància solana d’El Alcornocal El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars El 61% de la superfície és de muntanya i garriga, amb el 20% de pinedes pels vessants de la serra d’Espadà s’estén la important pineda de Torralba o de Téjar Al secà són conreades 260 ha, principalment dedicades a cereals, vinya i llegums L’horta ocupa només 10 ha Poble exclusivament agrícola, ha patit, com la resta de la comarca, un…
el Baix Segura
Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió d’Oriola.
La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta,…