Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Rafal
L’església de Rafal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que ocupa terrenys quaternaris molt planers de la part esquerra del rebliment deltaic del riu Segura.
El terme és conreat gairebé íntegrament i l’agricultura ocupa el 70% de la població activa Les 145 ha de regadiu es nodreixen de les séquies Arellana i de San Bartolomé, completada la circulació amb l’assarb de Las Viñas, i són dedicades a horta cotó, cànem, carxofes, etc i als cítrics El cànem, en vies de desaparició, nodria encara el 1950 15 tallers d’espadar i rastellar Ha conegut un fort increment lligat al desenvolupament agrari Avui, l’estructura econòmica és equilibrada entre els sectors El poble 3 733 h 2006 13 m alt és a la vora de la carretera d’Oriola a Almoradí El lloc se segregà…
Catral
Catral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana al·luvial del delta del Segura.
El terme és gairebé totalment pla pel rebliment deltaic d’arenes i argiles, horitzontalitat encara perfeccionada pels treballs de bonificació a l’est resta encara la llacuna d’El Hondo El 94% del territori és conreat El regadiu aprofita l’aigua del Segura a través d’una xarxa de séquies i assarbs la séquia de Callosa passa prop del poble, i les assarbs de Susana, Favanella, La Palmera, Cebada, La Partición, La Flora i Montcada fan partió amb els termes veïns el cànem és el conreu predominant, seguit de les hortalisses, a més d’oliveres, figueres i altres arbres fruiters La…
horta d’Oriola
Denominació tradicional del sector de regadiu de la comarca del Baix Segura, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà.
Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’albardí, més…
Callosa de Segura
El passeig de Callosa de Segura amb l’església al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant occidental de la serra de Callosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La Anguililla i de Susana L’…
Daia Vella
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n'eren senyors…
la Granja de Rocamora
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura-Vinalopó.
El seu petit terme és tancat per unes partions molt complicades, malgrat una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes Gairebé tot el terme 593 ha és conreat 99 ha de secà oliveres i 494 de regadiu cotó, carxofes, cànem, cereals, patates, etc amb aigua provinent de les séquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant, que proporcionen un benefici molt eventual Una part de la població activa treballa en la indústria de la comarca La població s’ha estabilitzat des del 1900 fins el 1970 després ha tingut una suau davallada El poble 1 990 h agl 2006 17 m alt és…
Daia Nova
Església de Daia Nova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, a l’est d’Almoradí.
Els conreus de regadiu —hortalisses carxofes, cànem, blat, blat de moro, patates— ocupen gairebé tot el terme i aprofiten l’aigua de la séquia de Daia Nova , derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres de derivades de l’assut d’Alfeitamí La terra és explotada en un 90% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí La població, en gran part disseminada, gairebé es duplicà del 1900 al 1950 1 301 h El poble , que experimenta un augment lleuger 1 439 h 2006 7 m alt, és al nord del terme formà amb Daia Vella un sol municipi, del qual se…
Formentera de Segura
Vista parcial de Formentera de Segura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a la zona deltaica del riu Segura.
El terme, molt reduït, pla i argilenc, té sòls d’horta molt fèrtils i és regat per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i diverses assarbs que el travessen El 94% del terrer conreat és dedicat a l’horta, i el 5% als cítrics De les 367 ha regades, 15 ha són amb aigua elevada per sínies o rodes hidràuliques d’arrel islàmica Els principals productes són les carxofes, que han desplaçat el cànem tradicional, i també blat, blat de moro, patates, cotó, alfals i hortalisses Porcs, aviram i ruscs complementen l’economia agrària L’activitat industrial es concentra en un…
Coix
Panoràmica de la plana deltaica del Segura-Vinalopó amb Coix a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura-Vinalopó, al peu de la Serra de Callosa, des del vèrtex (568 m alt.) de la qual davalla vers el nord fins a la plana (20 m) al límit amb el camp de la Murada oriolà.
La part més baixa i ben regada per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada s’allarga vers el nord-est Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra hi ha també cereals i garrofers El regadiu és dedicat a l’horticultura hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en decadència, del cànem, que…
Dolores

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana deltaica del riu Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls.
El pla alluvial és gairebé perfecte mai no arriba als 6 m sobre el nivell del mar, cosa que explica la dificultat de drenatge, actualment resolta artificialment mitjançant les assarbs d’Enmedio, de Mayayo, de Favanella que travessen un terme de fronteres geomètriques, formades també per séquies i escorredors És conreat el 90% del terme 1 600ha, pràcticament tot en regadiu dedicat a hortalisses, cereals i plantes industrials carxofes, blat, cànem, cotó, patates, i una petita extensió a tarongerar predominen les explotacions de 0,5 a 2 ha 64% la terra és conreada directament pels…