Resultats de la cerca

Unes tres cinquenes parts del territori són ocupades per la vegetació natural pasturatges L’agricultura és predominantment de secà el regadiu aprofita les aigües del Túria a través de diverses séquies, i produeix fruita i hortalisses els conreus principals són el de la vinya 428 ha, que produeix vi de bona qualitat, de garrofers, d’oliveres i d’ametllers Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris Hi ha bestiar oví i cabrum Hi ha dues mines de caolí, que és transformat a Llíria El poble 825 h agl 2006 152 m alt, a la riba esquerra del Túria, era un lloc de moriscs,…

Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars L’agricultura es localitza al sector d’altiplà, on hi ha la població, quasi tota de secà cereals, vinya el regadiu, eventual en part, es limita a hortalisses Hi ha ramaderia ovina Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura Té una important cooperativa vinícola L'any 1900 tenia un total de 1106 habitants A partir dels anys seixanta es produí una forta emigració cap a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, el que explica que l'actual població s'hagi reduït a la meitat La vila…

El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc Només alguns turons són ocupats per pins 500 ha i matollar 500 ha Els conreus ocupen el 80% del territori Predomina el secà, amb 4 500 ha vinya 1 900 ha, garrofers, oliveres, cereals i ametllers El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils La ciutat 2 053 h agl 2006 152 m alt, que rebé aquest…

El territori és molt muntanyós i tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls El 80% del terme és ocupat per grans boscs de pins 5 000 ha, de propietat comunal, i matollars 2 500 ha L’agricultura de secà 1 400 ha és destinada a cereals i vinya 600 ha el regadiu 270 ha, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro Hi ha una cooperativa vinícola La ramaderia ovina té un miler de caps La població, bàsicament agrícola 57% dels actius, disminueix des del 1950 La vila 1 198 h agl 2006 603 m alt és a l’esquerra del riu de…

Situat en part a la zona muntanyosa que separa aquesta comarca de l’Alt Palància cim d’El Mas de Castellanos, 1 053 m alt i en part a la vall del riu de Xelva, al sud de la qual el Túria travessa el terme engorjat en una zona fortament accidentada Les característiques del territori limiten l’extensió de la terra de conreu a 63 ha de regadiu i 1 000 de secà blat, oliveres, garrofers i vinya Al sector muntanyós hi ha 2 757 ha de pasturatges, 2 000 de terreny improductiu, 666 de bosc pinedes i suredes i 320 de brolles i espartars Hi ha bestiar oví El poble 397 h 2006 351 m alt, a la dreta del…

Gairebé tot el terme, drenat per barrancs afluents del riu de Tòixer, és per damunt dels 100 m d’altitud Més de tres quartes parts del territori són incultes, i són cobertes de pins, savines i ginebres el sector més pla és ocupat pels conreus, principalment de secà 1 500 ha de blat i ordi i unes 100 de vinya el regadiu es limita a unes 35 ha hortalisses i blat La ramaderia ovina i el cabrum aprofiten els nombrosos pasturatges i practiquen la transhumància vers el sud Camp de Túria Hi ha explotació forestal Com tota la comarca, ha conegut una forta minva demogràfica, accentuada…

El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós pic de Valdesierras, 977 m Delantera, 948 m, i és ocupat per una important vegetació natural 4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà els conreus més estesos són els de cereals La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals La…

És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria Per sobre la vall del riu s’alcen encara muntanyes, sobretot cap al S, al límit amb la Foia de Bunyol L’àrea no conreada ocupa 4 800 ha 75% del total, amb predomini del matollar 3 500 ha sobre l’àrea forestal 1 200 ha El conreu ocupa 1 300 ha de secà i 200 de reg a les proximitats del riu El secà és dedicat a cereals i sobretot a garrofers, oliveres i vinya 100 ha, mentre que el regadiu ho és a hortalisses, blat de moro…

Abans d’arribar a la vila, un canal deriva l’aigua del riu per tal d’alimentar el salt de Xulella , de més de 160 m d’alçada, damunt el barranc de Taboira afluent, per l’esquerra, del Túria, destinat a la producció d’electricitat El 60% del terreny no és conreat, amb predomini del matollar sobre les pinedes L'àrea conreada, a l’E, ocupa 1 700 ha de secà i 80 ha de regadiu, a les proximitats del riu El conreu bàsic és la vinya, amb 1 100 ha, seguida de les oliveres i els garrofers, i petits sectors de cereals Les hortes es dediquen a blat de moro, patates, cebes i hortalisses La…

El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…