Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
es Barcarès
Cala
Cala del terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta des Barcarès, a l’oest, i la de l’Emperador, a l’est.
Dóna nom a una caseria propera, la qual és al nord mateix d’Alcúdia
serra de Cornavaques
Serra
Serra (544 m alt.) del municipi de Pollença (Mallorca), que forma part de l’alineació muntanyosa de l’extrem nord-est de la serra de Tramuntana, entre les serres de la Font i de Sant Vicent.
Separa les valls de Ternelles i del Castell de les de Cuixac i de Sant Vicent
Manresa
Castell
Possessió i antic castell (dit castell de Manresa o de Sant Pere) del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), situat a la costa, al sector meridional de la badia de Pollença, damunt la punta de Manresa
.
La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí
Tacàritx
Possessió del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca ), vora la costa, on hi ha la punta de Tacàritx, damunt la qual fou construïda el 1715 una bateria per tal de resguardar la bocana de la badia de Pollença.
Escorca
Municipi
Municipi de Mallorca, situat a la costa (entre els termes de Sóller i de Pollença), on predominen els espadats, que la fan inaccessible amb excepció de les cales Tuent i de sa Calobra, on desemboca el torrent de Pareis.
El terme, molt extens, ocupa la part més accidentada de la serra de Tramuntana, amb les màximes altures puig Major, 1 443 m puig de Massanella, 1 348 m puig Tomir, 1 102 m puig Roig, 1 002 m s’hi destaquen les formes de relleu de tipus càrstic, com el canyó del torrent de Pareis, el polje de la coma de son Torrella, els camps de lapiaz de la vall de Turixant i de sa Calobra, nombrosos avencs i coves, algunes d’un gran interès arqueològic El relleu i la pluviositat relativament alta dins la isoieta de 1 000 mm justifiquen la localització dels pantans de Cúber i del gorg Blau que donen aigua a…
el Roser Vell
Santuari
Convent
Antic santuari de la Mare de Déu del Roser del municipi de Pollença (Mallorca), a l’extrem meridional de la vila; el 1578 s’hi instal·là un convent de dominicans, els quals s’endugueren l’antiga imatge a la nova residència.
sa Muntanya
Nom que designa una de les unitats paisatgístiques de Mallorca, que correspon a la serra de Tramuntana amb el litoral que origina (costa brava mallorquina, fins a les badies de Palma i de Pollença) i les valls intramontanes (longitudinals i transversals).
regne de Mallorca
Reis de Mallorca
©
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…
Ternelles
Possessió del municipi de Pollença (Mallorca), al NW de la vila, a la vall de Ternelles
, que davalla de la serra de Tramuntana, entre el puig Gros de Ternelles
(838 m alt.) i el castell del Rei (490 m), i aflueix, ja al pla, al torrent de Sant Jordi.
Més amunt de la possessió hi ha la cella de Ternelles
bisbat de Mallorca
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital Palma i que comprèn l’illa de Mallorca i la de Cabrera.
Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n'era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…