Resultats de la cerca

Un primer oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme s’alçava a la forca del Pla de Na Tesa en 1858-60 fou construïda l’actual església de Sant Llàtzer, parroquial des del 1860

També ha estat anomenat Pobla Antiga 1395, Partida d’Amunt o Vila d’Amunt

S'inicià com a barri d’estiueig des del començament del segle XX El 1910 s’hi construí un oratori dedicat a sant Agustí, el qual donà nom al barri El seu creixement feu que el 1934 esdevingués vicaria in capite dependent de la parròquia de Gènova una nova església fou construïda en 1962-65 Dotat d’un petit club nàutic, és una zona eminentment turística i de cases amb jardí, amb un nucli important de població estrangera

Es troba al fons de la vall de s’Arracó situada entre les valls de la Palomera i d’Andratx, al llarg de la carretera d’Andratx a Sant Elm, que entra en aquesta vall pel coll de s’Arracó i en surt pel coll de la Palomera Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del s XVIII la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia el 1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm

Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge 1330, transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se’n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca L’església fou edificada entre la fi del segle XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels primers temps

Forma un poblament dispers en petites propietats rústiques procedents d’un antic establiment El 1746 hom construí un oratori a la possessió de Sant Nicolau, i el 1899 fou acabada l’església de Sant Josep del Terme, neogòtica obra de Joaquim Pavia, vicaria in capite el 1907 i parròquia des del 1935 El 1887 tenia 765 h El creixement de Palma ha transformat profundament la caseria a la possessió de son Castelló ha estat installat un polígon industrial i de serveis 200 ha i hom ha urbanitzat les terres de son Cladera i les de Bonova, davant l’església el lloc s’ha convertit, així, en un barri…

Ocupa les valls i planures que formen la conca hidrogràfica recolzada al vessant meridional del puig de Galatzó 1 026 m i s’estén fins a la mar, entre les serres de Garraf i de s’Esclop, a l’oest, i la de na Burguesa, a l’est A la costa, molt articulada, sovintegen les platges sorrenques emmarcades entre caps rocallosos n'és l’accident més important el cap de cala Figuera, a l’extrem d’una petita península entre Palmanova i Santa Ponça Hi ha 6 903 ha de pinedes, explotades, i 1 514 ha de garriga Els conreus ocupen 3 144 ha 20% del terme, de les quals només 82 són de regadiu hortalisses Al…

Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners L’antic hospital dels orfes, del principi del s XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada Aquest edifici, que al s XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es…

El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia 1 067 m alt i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada El secà oliveres, garrofers i ametllers predomina totalment sobre el regadiu La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí Hi ha pedreres de ciment Les principals…

El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de terra rossa i…