Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
sa Mesquida
Urbanització
Urbanització turística del municipi de Capdepera (Mallorca), a la costa septentrional de la península d’Artà, vora l’extensa platja de sa Mesquida, oberta a l’W del cap des Freu, l’únic de Mallorca on hi ha veritables dunes.
L’activitat turística hi fou iniciada el 1956 amb la installació d’un càmping
es Capdellà
Poble
Poble del municipi de Calvià (Mallorca), al vessant meridional del coll de sa Grua.
Sorgí al s XVIII l’església del Carme, iniciada el 1765, fou erigida vicaria in capite el 1801
Son Macià
Poble
Poble, d’hàbitat majoritàriament dispers, del municipi de Manacor (Mallorca), 7 km al SE de la ciutat, sorgit al començament del segle XX a la possessió dita son Macià Vell, al fons de la vall de son Macià (orientada de NW-SE).
La construcció de l’església fou iniciada el 1919 el 1930 esdevingué vicaria in capite , i el 1938, parròquia
Portals Nous
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), prop del límit amb el de Palma.
Situada a la costa, fou iniciada el 1932 al voltant de la cala de Portals Nous , on fou edificat en 1865-66 el santuari per a venerar la vella imatge de la Mare de Déu de Portals , fins aleshores venerada a la cova de Portals cala Portals Vells
es Pont d’Inca
Barri
Barri (pontdinquers) del municipi de Marratxí (Mallorca), format a partir de mitjan s XIX al llarg de la carretera de Palma a Inca, just després del pont d’Inca, damunt el torrent Gros, límit entre els municipis de Marratxí i Palma, a l’aglomeració de la qual pertany.
Fins el 1915 hi hagué una gran fàbrica de farines Farinera Balear Hi ha alguns centres d’ensenyament religiós germans de les escoles cristianes, collegi de la Presentació La seva església, iniciada el 1890, esdevingué parròquia el 1912 Entre aquest nucli i el des Pla de Na Tesa hi ha l’aeroport de Son Bonet Ha esdevingut un centre industrial
Cala Murada
Urbanització
Urbanització de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Manacor, a la cala Murada, prop del terme de Felanitx, iniciada el 1956.
los d’Amunt
Barri
Barri antic, origen del poble d’Alaró, separat per un torrent de l’àrea de creixement urbà (los d’Avall) iniciada al segle XVI.
També ha estat anomenat Pobla Antiga 1395, Partida d’Amunt o Vila d’Amunt
Portocristo
Portocristo
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Manacor (Mallorca), situat a la riba septentrional de la cala o port de Manacor, via sinuosa i profunda, a la desembocadura del torrent de Cap des Toll, que en època romana (hom ha trobat restes d’un antic moll) arribava gairebé 1 km i mig més endins.
A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites drassanes La…
el Terreno
el Terreno, a Palma de Mallorca
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So n’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver.
En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta després, de son Catlaret i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno , a l’actual escola de Natzaret Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases la desmilitarització de la zona feu que…
Binissalem
Municipi
Municipi de Mallorca, al Raiguer, a la zona de contacte entre la plana central i els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana.
El terme és ocupat en un petit sector 196 ha per pinedes i pasturatges L’agricultura és bàsicament de secà el regadiu 42 ha aprofita l’aigua de pous i produeix hortalisses Els conreus més estesos són els d’ametllers 1 174 ha i de cereals 656 ha, seguits de la vinya 410 ha i les oliveres 188 ha Les terres de conreu, força repartides, són explotades per llurs propietaris 65,7%, per parcers 15% i per arrendataris 14% La ramaderia, complementària de l’agricultura té 150 caps de bestiar boví, 352 d’oví, 3 de cabrum, 549 de porcí i 342 d’aviram Hi ha jaciments de lignit descobert el 1834 i pedreres…