Resultats de la cerca

El terme comprèn l’ombria de l’esquerpa Serrella 1 359 m alt, coberta de pedrisses i de les imponents agulles nummulítiques anomenades els Frares Prop del poble s’alça el tossal del Borreguero 696 m alt, i el municipi s’aboca al riu de Seta, que, tot formant meandres, ha tallat profundament les margues burdigalianes Hi conflueixen els barrancs de la Vinyeta i de Marafí Entre alzinars, pinedes i garriga, hi ha 1 020 ha, àrea superior als conreus, car el secà cadastrat és de 743 ha de fet, però, amb prou feines són conreades 180 ha d’oliveres, 80 d’ametllers i quelcom de cereals El regadiu 33…

Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…

L’extens terme s’estén a banda i banda del riu d’Escalona comprèn també quasi tota la vall del seu afluent el riu Grande, que passa profundament engorjat És accidentat pels contraforts orientals del massís del Caroig Bona part del territori és ocupat per pinedes 3000 ha i matollar 2700 ha L’àrea conreada ocupa la part plana, amb 110 ha de regadiu dedicades a hortalisses i tabac el secà, base de l’economia local, ocupa 1100 ha, de garrofers i oliveres La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, i a partir del 1950 s’inicià una forta emigració, primer a Barcelona i després a…

La capital és Gävle

El riu Gävle la divideix en dues parts al nord, el centre comercial i de negocis, de construcció moderna, i al sud, el nucli antic És un nucli industrial paper, pasta de paper, indústria química, articles de cuir i porcellana, construccions navals Port l’avantport de Frederiksskans importa carbó, petroli i matèries primeres i exporta fusta, pasta de paper, ferro i acer

És un centre miner important que explota els jaciments de ferro de Malmberget, els més grans del país, i els de Koskullskulle

Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d’Alcoi dins el terme d’Alcosser La font de l’Albufera i d’altres permeten el regadiu d’unes 30 ha Al secà hom conrea oliveres, vinya i cereals El poble 277 h agl 2006, gaianers 420 m alt és al pla del terme l’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1535 Hi ha un antic palau dels comtes de Cocentaina Antic lloc de moriscs 62 focs el 1609 de la fillola de Cocentaina, pertangué al comtat de Cocentaina Hi ha importants restes de la cultura del bronze al Cercat de Gaianes , als vessants de la serra de Benicadell

Rep, per la dreta, el barranc de Seta

S'hi destaca el llac Siljan, al SE Les principals fonts de riquesa són l’explotació forestal, l’agricultura i la ramaderia