Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Satu Mare
Ciutat
Capital del judeţ de Satu Mare, Romania, a la riba del Someş (Szamos), prop de les fronteres ucraïnesa i hongaresa.
Ciutat medieval, és bisbat catòlic i centre cultural Fabricació de mobles, d’aparells elèctrics i d’articles alimentaris Les dues terceres parts de la població són de parla hongaresa
Suceava
Ciutat
Capital del judeţ homònim, a Moldàvia, Romania.
És un centre cultural i econòmic, amb indústries tèxtils i alimentàries Des del darrer quart del s XIV fins al 1566 fou la capital de Moldàvia De les seves defenses, enderrocades pels turcs el 1675, romanen el castell 1388 i algunes esglésies
Timişoara
Ciutat
Capital del judeţ de Timiş, al Banat, Romania, situada a la riba del canal Bega.
Indústries mecànica, química, tèxtil, alimentària, del tabac, Aeroport Centre comercial i cultural de la Romania occidental, té universitat i és bisbat ortodox i catòlic Sotmesa als turcs 1552-1716, el 1920 passà de la corona hongaresa a Romania Conserva, molt restaurat, el castell reial dels Hunyadi
Iaşi
Ciutat
Capital del judeţ homònim, Romania, antiga capital de Moldàvia, situada a la vora del Bahlni.
És un nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, mecànica i química i centre comercial i cultural té universitat, fundada el 1860, i institut politècnic, fundat el 1912 Fou el centre administratiu, intellectual i religiós de Romania del 1565 al 1858 Es destaca, entre els monuments, l’església dels Tres Jerarques ss XVII-XIX
Braşov
Ciutat
Capital del judeţ homònim, Transsilvània, Romania.
Nucli industrial siderúrgia, maquinària agrícola i tèxtil, refineria de petroli, és alhora una localitat turística dels Alps de Transsilvània i un important nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitatea din Braşov, creada el 1971 Fundada el 1211 pels cavallers de l’orde Teutònic, esdevingué un dels centres de colonització germànica a la Transsilvània Posteriorment es convertí en un centre cultural de primera importància, sobretot a partir del s XVI, en installar-s’hi les primeres impremtes El 1918 passà a formar part de Romania La ciutat rebé el nom de Stalin…
el Banat
Geografia històrica
Regió de l’Europa oriental estesa entre els Alps de Transsilvània (Romania), el Danubi i els rius Tisza (Hongria i Sèrbia) i Mureş (Hongria i Romania).
És una àrea de plantes fèrtils, essencialment agrícoles La part occidental, que prolonga l’agrera terra baixa hongaresa, malgrat que resta seca a l’estiu, produeix excellents collites de blat, moresc, tabac, cànem, verdura i fruita, combinades amb la cria de bestiar i la sericicultura i, en petits sectors, amb el conreu de l’arròs A l’est s’estén una àrea muntanyosa monts del Banat , amb vessants coberts pel bosc i amb dipòsits de mineral de ferro i de carbó, base d’una indústria siderúrgica i metallúrgica local El principal centre econòmic i cultural és Timişoara Romania Conté…
Bucovina
Geografia històrica
Regió de l’Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítzia i la regió de Moldàvia, i actualment dividida entre Ucraïna i Romania.
La part sud-occidental, muntanyosa, constituïda per gresos i conglomerats, s’estén sobre els Carpats, i la part nord-oriental, formada per dipòsits alluvials, s’estén sobre la plana dels rius Prut i Siret El clima és continental, amb hiverns molt freds -4°C de temperatura mitjana al mes de gener i estius molt calorosos 25°C de mitjana el mes de juliol i una pluviositat escassa uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l’estiu És drenada per nombrosos rius Moldova, Siret, Prut, i el Dnièster en constitueix el límit septentrional Els sòls, molt fèrtils, són la base d’una agricultura pròspera, i…
Bucarest
Ciutat
Capital del judeţ homònim i de l’estat de Romania, situada a la regió de Muntènia o Gran Valàquia.
Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…
Romania

Estat
Estat del SE d’Europa, entre Bulgària al S, la mar Negra, Ucraïna i Moldàvia a l’E, Ucraïna al N, i Hongria i Sèrbia a l’W.
La geografia física Bé que país danubià, Romania és, sobretot, el país dels Carpats, els quals la travessen formant una gran essa i hi assoleixen les màximes altituds Omul, 2500 m, i Negoiu, 2544 m hom hi distingeix, però, tres grans unitats la muntanya carpàtica, els altiplans i les planes Els Carpats constitueixen l’element bàsic de la geomorfologia del país i presenten aspectes molt diversos Són formats per un nucli central cristallí cobert per formacions volcàniques i sedimentàries de flysch i que ha estat intensament afectat pels moviments tectònics, per la qual cosa presenten nombroses…