Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Luleå
Ciutat
Capital del län de Norrbotten, Suècia.
Situada al golf de Bòtnia, a la desembocadura del riu Lule, és un port d’exportació de fusta, pells, formatge i ferro Fou fundada el 1621 per Gustau Adolf II
Borås
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, Suècia, vora el Viskan, a la regió històrica de Västergötland.
És un gran nucli tèxtil, afavorit per la proximitat del port de Göteborg, al qual és enllaçada per ferrocarril i per carretera La ciutat fou fundada el 1622 pel rei Gustau Adolf, i la indústria actual s’hi desenvolupà a partir del segle XIX És seu d’escoles d’aprenentatge tèxtil, i un nus ferroviari
Uppsala
Vista de la catedral d’Uppsala
© Samir Hadi/imagebank.sweden.se
Ciutat
Capital del län d’Uppsala, Suècia.
Situada a la riba del riu Fyris, que desguassa al llac Melas, s’ha desenvolupat com a centre comercial i industrial Té indústries mecàniques, químiques, tèxtils i del calçat L’antiga Uppsala Gamla fou bisbat cap al 1130 i arquebisbat el 1164 El 1258 la seu metropolitana fou traslladada a un centre comercial, Östra Aros, 4 km al S, que prengué el nom d’Uppsala El 1593 fou seu d’un Concili Nacional que la convertí en el centre religiós del país és la seu del metropolità de l’Església sueca La universitat, fundada el 1477, convertí la ciutat en el centre cultural més important de Suècia El 1620…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Suïssa
Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…