Resultats de la cerca
Es mostren 7942 resultats
Torne
Riu
Riu del N de Suècia (570 km).
Neix al llac Torne i desguassa al golf de Bòtnia, a la Bàltica El seu afluent principal, per l’esquerra, és el Muonio
mar de Timor
Mar
Mar de l’oceà Índic, entre l’illa de Timor i la costa d’Austràlia.
Les seves aigües són molt calentes estiu 29°C i hivern 26°C
Timor
Illa
Illa d’Insulíndia, a la zona sud-oriental de l’arc de l’arxipèlag de les illes Petites de la Sonda, entre la mar de Banda i la mar de Timor.
Administrativament és dividida en dues entitats territorials la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15850 km 2 , i l’estat de Timor Oriental Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2000 m Ramelau, 2960 m Mutis, 2365 m El clima és calorós, més sec al N i humit al S La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Habitada…
Svealand
Geografia històrica
Prehistòria
Regió històrica de Suècia central, que duu el nom del poble prehistòric dels svear i que vers l’any 600 s’uní amb la regió de Götaland, al S, i formà el nucli del reialme de Suècia.
Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland
Sundsvall
Ciutat
Ciutat del län de Vasternorrland, Suècia, al N del país i a la desembocadura de l’Indals al golf de Bòtnia.
Al s XIX s’hi muntaren les primeres serres mecàniques del país, de les quals deriven les indústries de cellulosa i paper, les més notables d’Europa Actualment també té indústries químiques, de l’alumini i alimentàries
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Solna
Ciutat
Antic barri residencial d’Estocolm, Suècia, i ciutat des del 1943.
Enllaçada per metropolità amb la capital i separada d’ella per un ample espai verd, comprèn centres escolars i universitaris, installacions esportives i complexos sanitaris hospital Karolinska Sjukhuset
Södertälje
Ciutat
Ciutat del län d’Estocolm, Suècia, 25 km al SW de la capital.
Fabricació de màquines eines i de productes farmacèutics Port al canal homònim, que uneix el llac Mälar amb la Bàltica
Skövde
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, al S de Suècia, entre els llacs Vänern i Vättern.
Ciutat industrial i nus de comunicacions, fou centre de pelegrinatges a l’edat mitjana Esglésies romàniques i gòtiques i monestir cistercenc amb nombroses tombes dels reis de Suècia