Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Eskilstuna
Ciutat
Ciutat del län de Södermanland, Suècia.
Situada vora el riu Eskilstuna, emissari del llac Hjälmaren al llac Mälaren Important nucli de la indústria sueca de l’acer eines de tall té, a més, tallers de construccions mecàniques, de motors, d’instruments de precisió i d’armament
Escània

Platja de Kullahalvön, a Escània
© Jens Rydén/imagebank.sweden.se
Divisió administrativa
Län i regió històrica del sud de Suècia que comprèn els läner de Kristianstad i Malmöhus.
Formà part del regne danès des dels seus orígens, i la seva capital, Lund, esdevingué ~1103 seu arquebisbal Per la seva riquesa cerealística i la seva estratègica situació fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde 1658 Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen 1660 i Lund 1679 La Universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània
Uppsala

Vista de la catedral d’Uppsala
© Samir Hadi/imagebank.sweden.se
Ciutat
Capital del län d’Uppsala, Suècia.
Situada a la riba del riu Fyris, que desguassa al llac Melas, s’ha desenvolupat com a centre comercial i industrial Té indústries mecàniques, químiques, tèxtils i del calçat L’antiga Uppsala Gamla fou bisbat cap al 1130 i arquebisbat el 1164 El 1258 la seu metropolitana fou traslladada a un centre comercial, Östra Aros, 4 km al S, que prengué el nom d’Uppsala El 1593 fou seu d’un Concili Nacional que la convertí en el centre religiós del país és la seu del metropolità de l’Església sueca La universitat, fundada el 1477, convertí la ciutat en el centre cultural més important de…
Gotland

Paisatge rural de Gröttlingbo, a Gotland
© Tuukka Ervasti/imagebank.sweden.se
Illa
Divisió administrativa
Illa i län
de Suècia, situada a la mar Bàltica, a 90 km de la costa oriental sueca.
La capital és Visby És un altiplà de menys de 100 m d’alçada Les costes són retallades i formen penya-segats de 20 a 30 m La població, escassa, es dedica principalment a l’explotació forestal i a la pesca té ramaderia ovina i bovina
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Västra Kvarken
Golf marí
Sector marítim a la part més estreta del golf de Bòtnia entre Suècia i Finlàndia que separa la costa sueca de l’arxipèlag d’Holmöarna (Suècia).
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Norrland
Geografia històrica
Regió septentrional de Suècia, literalment ‘terra del nord’ en suec, que abasta els läner de Norrbotten, Västerbotten i Jämtland, a més d’altres regions històriques menors, i un 15% de la població sueca; geogràficament, però, hom pot incloure-hi també Värmland i Dalarma.
Si hom prescindeix d’aquestes dues regions, el Norrland pròpiament dit ha d’ésser considerat com a territori de colonització relativament recent