Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Valais
Divisió administrativa
Cantó del s. de Suïssa, al límit amb França i Itàlia.
La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…
Uri
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Altdorf 8 300 h 1994 És situat al sector alpí, i correspon a l’alta conca del Reuss, que s’estén des del SE del llac dels Quatre Cantons fins al coll del Sant Gotard El territori és molt muntanyós, amb cims superiors als 3 000 m, i perd altura vers el N La vall del Reuss, que és seguida per la via que mena al coll del Sant Gotard, n'és l’eix La riquesa, abans basada en la ramaderia, és actualment dominada pels serveis, dels quals el trànsit a través del Sant Gotard i el turisme especialment els esports d’hivern són les branques principals És també important la producció d’…
Unterwalden
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa, al S del llac dels Quatre Cantons.
Comprèn els semicantons sobirans d' Obwalden , a l’W, més gran i menys poblat 491 km 2 32 225 h est 2000, i de Nidwalden , a l’E, més petit i més poblat 276 km 2 37 657 h est 2000 Ocupa la zona prealpina que s’estén des de la riba meridional del llac fins al N de l’Oberland, formada per un relleu de muntanyes mitjanes que assoleixen la màxima altitud al S Titlis, 3 243 m És solcat per les valls de l’Aa d’Engelberg i de l’Aa de Sarnen, immissaris del llac dels Quatre Cantons La ramaderia per a la producció de llet, base econòmica tradicional, té avui molta menys importància si bé a Obwalden…
llac de Brienz
Llac
Llac de Suïssa, al cantó de Berna.
Primitivament unit amb el de Thun, actualment n'és separat per una petita plana alluvial, on hi ha la població d’Interlaken A la vora nord hi ha la població de Brienz , centre de vacances i de turisme
Breithorn
Cim
Cim del massís del Monte Rosa, al límit entre Suïssa i Itàlia (4 160 m).
El 1813, Maynard l’escalà per primera vegada
Bossey
Localitat
Localitat suïssa, prop de Ginebra, on radica l’Institut Ecumènic de Bossey.
llac de Biel
Llac
Llac de Suïssa, als contraforts del Jura (75 m de profunditat màxima).
Rep les aigües de l’Aare, desviades des d’Aarberg per un canal construït entre el 1868 i el 1878 per tal de regular el cabal del riu, i les del Suze, que descendeix del Jura És unit al llac de Neuchâtel pel canal de Zihl
Biel
Ciutat
Ciutat de Suïssa, al cantó de Berna, vora el llac de Biel
.
Situada a la frontera lingüística del francès i l’alemany, dos terços de la població són de parla germànica i el terç restant és francoparlant Important centre de la indústria rellotgera, en el qual s’han desenvolupat també les indústries automobilística i elèctrica És alhora un centre artesanal orfebreria, ceràmica També té importància com un nus de comunicacions Al Schwab Museum es conserven restes d’habitacions lacustres de l’edat del ferro i dels períodes cèltic i romà
Bernina
Serralada
Serralada dels Alps, al cantó dels Grisons, Suïssa, entre les altes valls de l’Adda i de l’Inn.
La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner
Bellinzona
Ciutat
Capital del cantó de Ticino, Suïssa, situada vora el Ticino.
La ciutat ha crescut en un lloc estratègic que domina l’entrada al túnel de Sant Gotard i el pas de San Bernardino, en un encreuament ferroviari de les línies que lliguen la RF d’Alemanya i Itàlia És dominada per tres castells, del segle XV Les activitats econòmiques principals són les indústries metallúrgiques, de la fusta i del ciment Seu d’un poblament romà, al segle VIII pertangué al bisbe de Como, i durant els segles XIII i XIV passà alternativament al domini de Como i de Milà Presa per França 1500, fou cedida conjuntament als cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden El 1798 Bellinzona es…