Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Zug
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Zug 21 900 h 1994 Situat a la dreta del Reuss, s’estén als voltants del llac homònim, a la zona de contacte entre els Prealps i el Mittelland, format per petites conques separades per relleus molàssics La proximitat de Zuric fa que sigui un dels cantons més poblats 378 h/km 2 est 1994, i, juntament a una rica agricultura, amb conreus de fruiters, farratge i cereals, s’hi desenvolupa una important indústria tèxtil, metallúrgica diferenciada i d’aparells elèctrics Esmentat per primera vegada el 858, el 1273 fou comprat per Rodolf d’Habsburg, i el 1352 entrà a la Confederació…
Lucerna
Divisió administrativa
Cantó de la Suïssa central.
La capital és Lucerna S'estén per la zona de contacte dels Alps amb el Mittelland Continuació de l’altiplà bernès, constitueix una regió de turons morènics i muntanyes mitjanes, amb profundes valls planes tributàries de l’Aare, i inclou una part del llac dels Quatre Cantons, fins al de Baldegg L’Entlebuch, a l’extrem sud del cantó, que correspon a l’alta vall de l’Emme, és una regió alpina La població, de llengua alemanya, assoleix una densitat superior a la mitjana del país 222 h/km 2 est 1993 es concentra, en més d’un 50%, a l’aglomeració de la capital La relativa moderació del clima i la…
Uri
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Altdorf 8 300 h 1994 És situat al sector alpí, i correspon a l’alta conca del Reuss, que s’estén des del SE del llac dels Quatre Cantons fins al coll del Sant Gotard El territori és molt muntanyós, amb cims superiors als 3 000 m, i perd altura vers el N La vall del Reuss, que és seguida per la via que mena al coll del Sant Gotard, n'és l’eix La riquesa, abans basada en la ramaderia, és actualment dominada pels serveis, dels quals el trànsit a través del Sant Gotard i el turisme especialment els esports d’hivern són les branques principals És també important la producció d’…
Thurgau
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa.
La capital és Frauenfeld 20 200 h est 1994 Situat a les vores occidentals del llac de Constança, comprèn l’extrem oriental de la regió mitjana de Suïssa, i és una regió de turons que s’estenen al peu dels Prealps molàssics i que són tallats per àmplies valls obertes pel Thur afluent del Rin i els seus afluents La població 222 h/km 2 és de llengua alemanya i es concentra a les valls i a les vores del llac en petites ciutats És un dels cantons amb una renda per habitant més alta de Suïssa Riquesa agrícola amb producció de fruita, tabac i farratge És important la ramaderia bestiar boví La…
Ticino

Ticino El poble de Bergdorf
Divisió administrativa
Cantó meridional de Suïssa que penetra com un tascó dins l’estat italià.
La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un clima benigne Hi ha també ramaderia i…
Berna
Vista del portal de la Zeitglockenturm o torre del rellotge, d’estil gòtic, a la ciutat de Berna
© A. Bachs
Ciutat
Capital de Suïssa i del cantó de Berna, vora el riu Aare.
El primitiu nucli urbà Nydeck s’establí en un turó que dominava el riu i s’anà expandint a banda i banda dels meandres que tallen actualment la ciutat per tres punts El 86,3% de la població parla l’alemany, el 6% el francès, i el 5,9% l’italià el 77% és protestant, i el 20,8% catòlica La principal funció urbana de Berna és l’administrativa i la cultural Historisches Museum i Kunstmuseum Schweizer Landesbibliothek Universitat de Berna, fundada el 1834 Alhora és també un centre industrial indústria siderúrgica, metallúrgica, editorial La població activa treballa, majoritàriament, en el sector…
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…