Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Lucerna

Lucerna
Turisme de Suïssa
Ciutat
Capital del cantó de Lucerna, Suïssa.
És situada a la vora del llac dels Quatre Cantons, a la sortida del Reuss i al peu del Pilatus i del Rigi, que dominen la ciutat Centre de comunicacions per carretera, hi passa el ferrocarril del Sankt Gotthard Malgrat la seva activitat industrial indústria tèxtil, creada al s XVI, siderúrgica i mecànica, és sobretot un centre turístic Fundada entorn del monestir benedictí de Sant Llogari s VII, al s VIII depenia de l’abadia de Murbach, i al XIII passà a la casa d’Habsburg Adquirí importància amb l’obertura del pas de Sankt Gotthard 1220, i després de la batalla de Sempach 1386…
llac de Brienz
Llac
Llac de Suïssa, al cantó de Berna.
Primitivament unit amb el de Thun, actualment n'és separat per una petita plana alluvial, on hi ha la població d’Interlaken A la vora nord hi ha la població de Brienz , centre de vacances i de turisme
Engiadina
Vall
Regió alpina del cantó dels Grisons, Suïssa, que comprèn el curs alt de l’Inn.
El material predominant és cristallí, amb algunes intercalacions sedimentàries L’acció glacial hi ha format diversos llacs Silser, Silvaplana Hom hi distingeix l' Engiadina Alta , al sud, on hi ha els nuclis de San Murezzan i Pontresina, de l' Engiadina Baixa , al nord, fronterera amb Àustria El turisme, la producció d’energia hidroelèctrica i la ramaderia són els seus principals recursos econòmics
Appenzell
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa, dividit des del 1597 en els subcantons d’ Appenzell-Ausser-Rhoden
i Appenzell-Inner-Rhoden
.
Constituït per un altiplà, dominat pel massís de Säntis 2 502 m, té una economia basada en la ramaderia, les indústries que en deriven i el turisme El cantó fou incorporat a la Confederació Helvètica el 1513, però fou dividit per tal de separar les regions que havien acceptat la reforma protestant Ausser-Rhoden i les que romanien catòliques Inner-Rhoden La població és de parla alemanya
Vaud
Divisió administrativa
Cantó del SW de Suïssa.
La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis de Montreux…
Aare
Riu
Riu de Suïssa, emissari del llac de Grimsel (1.879 m alt.), als Alps Bernesos (295 km de longitud i 17.600 km2 de conca).
El sector superior, glacial, s’inicia amb la vall en com de Hasli i continua per cubetes esdevingudes estanys llacs de Thun i de Brienz, separades per llindars Interlaken-Unterseen Les activitats econòmiques de muntanya apicultura, indústria, hidroelectricitat, turisme Meiringen, Brienz, Interlaken introdueixen una falca de població densa Alps endins De Thun en avall, el riu, acrescut pel Simme, és navegable La resclosa del Wohlensee, passat Berna, controla la derivació artificial de les aigües del riu cap al llac de Biel, regulador de les crescudes canal de Hagneck, d’entrada…
Schwyz
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa.
La capital és Schwyz 13 100 h est 1993 S'estén entre el sector oriental del llac dels Quatre Cantons i el de Zuric, a la zona dels Prealps de Glaris, amb altituds que solament al SE superen els 2 000 m La població 130,5 h/km 2 1994 és de llengua germànica i en gran majoria 92% catòlica La seva riquesa bàsica és la ramaderia bovina, raça ben coneguda que porta el seu nom També té importància el turisme Comunitat lliure de pagesos a l’edat mitjana amb Landsgemeinde o assemblea comunal sota els senyors d’Habsburg, el 1240 li fou atorgada carta de franquesa per Frederic II El 1291 constituí l’…
Lucerna
Divisió administrativa
Cantó de la Suïssa central.
La capital és Lucerna S'estén per la zona de contacte dels Alps amb el Mittelland Continuació de l’altiplà bernès, constitueix una regió de turons morènics i muntanyes mitjanes, amb profundes valls planes tributàries de l’Aare, i inclou una part del llac dels Quatre Cantons, fins al de Baldegg L’Entlebuch, a l’extrem sud del cantó, que correspon a l’alta vall de l’Emme, és una regió alpina La població, de llengua alemanya, assoleix una densitat superior a la mitjana del país 222 h/km 2 est 1993 es concentra, en més d’un 50%, a l’aglomeració de la capital La relativa moderació del clima i la…
Uri
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Altdorf 8 300 h 1994 És situat al sector alpí, i correspon a l’alta conca del Reuss, que s’estén des del SE del llac dels Quatre Cantons fins al coll del Sant Gotard El territori és molt muntanyós, amb cims superiors als 3 000 m, i perd altura vers el N La vall del Reuss, que és seguida per la via que mena al coll del Sant Gotard, n'és l’eix La riquesa, abans basada en la ramaderia, és actualment dominada pels serveis, dels quals el trànsit a través del Sant Gotard i el turisme especialment els esports d’hivern són les branques principals És també important la…
Thurgau
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa.
La capital és Frauenfeld 20 200 h est 1994 Situat a les vores occidentals del llac de Constança, comprèn l’extrem oriental de la regió mitjana de Suïssa, i és una regió de turons que s’estenen al peu dels Prealps molàssics i que són tallats per àmplies valls obertes pel Thur afluent del Rin i els seus afluents La població 222 h/km 2 és de llengua alemanya i es concentra a les valls i a les vores del llac en petites ciutats És un dels cantons amb una renda per habitant més alta de Suïssa Riquesa agrícola amb producció de fruita, tabac i farratge És important la ramaderia bestiar boví La…