Resultats de la cerca

Construïda el 1474 per l’arquitecte florentí Giovannino de'Dolci per encàrrec del papa Sixt IV, fou destinada a la celebració dels conclaves La distribució de l’espai, cobert amb volta de canó rebaixat i llunetes, és extremament simple els murs són dividits horitzontalment en tres zones, la mitjana de les quals serveix de galeria, i, verticalment, en requadres separats per pilastres i per sis finestres a cada costat a la part alta Quant a la decoració, fou encomanada als pintors més destacats del quatre-cents toscà i d’Úmbria 1481-83, murs perimetrals Botticelli, Ghirlandaio, Pinturicchio,…

Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament…

La geografia Ultra el territori de la Ciutat del Vaticà, l’estat comprèn el Laterà, amb la basílica de Sant Joan del Laterà, i les basíliques de Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs, a Roma, i el palau de Castel Gandolfo, als Castelli Romani Laci El petit territori, que té una forma aproximada de trapezi, és ondulat oscilla entre els 19 m a la plaça de Sant Pere i els 77,5 als jardins, i gairebé un terç de la superfície és edificat, especialment la part oriental Vista aèria de Sant Pere del Vaticà © Fototecacat Estat molt divers dels altres, per tal com la ciutadania és obtinguda en funció…

És situada al nord-oest de l’illa Fundada el 1268 pels genovesos, fins a la fundació de Bastia 1381 fou la residència del governador genovès

Té uns 10 km d’amplada, bé que en alguns llocs aquesta amplada resta reduïda a la meitat a causa de l’existència d’illes i d’esculls

Situat en un roquerar vora la mar, és un port de pesca i de trànsit de viatgers vers Sardenya Fou fundada el 828, en el mateix emplaçament on Bonifaci II, comte de Lucca, construí una ciutadella Al segle XI passà a Pisa, i al segle següent restà sota la protecció dels genovesos Durant tota l’edat mitjana fou una de les places fortes més importants de la Mediterrània Alfons el Magnànim l’annexà el 1420 després d’un setge que dirigí personalment per tal de fer efectiu el títol de rei de Còrsega, però l’any següent 1421 hagué de renunciar a la seva conquesta Capturada pels francesos el 1554,…

És el nucli industrial cigarrets, productes alimentaris, serradores, i el centre comercial exportació de verdures, castanyes, fusta, carbó vegetal, etc més important de Còrsega, i s’hi practica la pesca corall, seitó La ciutat, fundada pels genovesos el 1313, s’ha estès al voltant d’una petita badia, on és situat el port antic, i, més tard hom creà un nou port dedicat principalment al tràfic comercial Hi ha un aeroport internacional a 23 km de la ciutat, a Poretta A partir del 1453 fou residència del governador genovès i sofrí l’evolució històrica general de Còrsega Passada l’illa sota el…

Limita al nord i a l'oest amb la mar Mediterrània, a l'est amb el mar Tirreno i al sud amb el departament de Còrsega del Sud És dins d'aquest departament que hi han les màximes alçades de l’illa, Mont Cinto 2706 m i Mont Rotondo 2622 m La capital és Bastia Altres localitats destacades són Corte o Corti en cors, capital de l’illa abans de ser annexionada a França el 1768, i Calvi    

Els grecs, teòricament vencedors, en sortiren molt debilitats, però la importància de la batalla dins la història de la colonització grega a l’extrem occident ha estat molt exagerada per la majoria d’investigadors, segons que es desprèn de recerques recents