Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Jericó
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat palestina que constitueix un territori autònom d’Israel.
Emplaçada en un oasi de vegetació quasi tropical és, a 250 m sota el nivell del mar, la ciutat més baixa del món La Bíblia l'esmenta com la primera ciutat conquerida pels israelites, un cop passat el Jordà Les excavacions han mostrat un nucli de població vers el 7800 aC, amb una nova embranzida vers el 3000 aC A partir del 1948, incorporada a Jordània, es convertí en camp de refugiats 57 000 1964 Ocupada per Israel el 1967, el 1994 esdevingué territori autònom palestí arran dels acords entre l'OAP i Israel
Betlem
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Palestina, a la Cisjordània ocupada per Israel, 8 km al S de Jerusalem.
Els recursos econòmics són l’agricultura, l’artesania i el turisme Segons el llibre de Samuel, fou la vila natal de David Els evangelis de Mateu, Lluc i Joan la designen com el lloc on nasqué Jesús Constantí I hi féu construir la basílica de la Nativitat, que fou restaurada per Justinià i, més tard, dividida entre els armenis, els grecs i els llatins Conquerida 1099 per Godofred de Bouillon durant la primera croada, l’any 1110 esdevingué seu episcopal Reconquerida pels musulmans el 1187, el 1917 fou ocupada pels britànics Arran de l’armistici del 1948 passà a formar part de…
Galilea
Regió que comprèn la part septentrional de l’altiplà interior de Palestina (des del 1967, a l’estat d’Israel).
Limitada al N pels darrers contraforts meridionals del Líban i de l’Antilíban, al S per la plana de Iezreel, a l’E pel riu Jordà i el llac de Genesaret o mar de Galilea i a l’W per les planes de Zabuló Les pluges, relativament abundoses de 500 a 800 mm anuals, hi afavoreixen l’explotació agrícola fruiters, tabac i cereals Un altre recurs és la pesca al llac de Genesaret La ciutat principal és Natzaret Arran de la conquesta israelita, restà dividida entre els territoris d’Ašer, Zabuló i Neftalí El 732 aC, Tiglath-Pileser III la incorporà a l’imperi assiri i en deportà una gran…
alts del Golan
Altiplà
Altiplà de l’extrem SW de Síria, a l’E del Jordà i de la mar de Galilea.
Sota domini turc durant quatre segles, després de la Primera Guerra Mundial passaren al territori de Síria administrat per França Acabada la Segona Guerra Mundial, s’integraren a la República de Síria Fortificats en part per aquesta 1949, foren ocupats per Israel 1967-74 arran de la tercera guerra araboisraeliana i, pel seu valor estratègic, l’estat d’Israel convertí la zona en un contrafort defensiu de primer ordre en el conflicte que manté amb la veïna Síria El 1974 un acord entre Síria i Israel feu que l’ONU hi enviés forces, les quals s’han installat entre les dels dos estats La part…
Cisjordània
Territori no independent
Regió de l’Àsia occidental situada a l’oest del riu Jordà.
Part integrant de Palestina , el 1948 fou ocupada per Jordània, que en proclamà l’annexió el 1950 Després de la guerra dels Sis Dies 1967 fou, juntament amb Gaza , ocupada per Israel, que li donà l’estatus de territori administrat, integrat per les regions designades a la Bíblia com a Judea i Samaria Per tal de tenir unes fronteres segures, l’Estat d’Israel hi installà nombrosos enclavaments militars, però també, emparat en la ideologia del Gran Israel Eretz Yisrael de determinats grups, sobretot religiosos, construí nombrosos assentaments 60000 colons israelians el 1985 tant en aquest…
Palestina
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…
Besalú
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa.
Situació i presentació Queda rodejat pels termes de Beuda N i E i Sant Ferriol S, W i N És travessat pel Fluvià, que passa al S del terme al peu del Puig Cornador s’uneix, per l’esquerra i al peu de la vila, la riera de Capellada recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d’algunes masies com el Burós, la Guixera, el Bosc de l’Arboçar, Can Llandric, Can Vall, Can…
Castellfollit de la Roca
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a l’interfluvi del Fluvià i del Turonell.
Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…
Tortellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…
Sant Feliu de Pallerols
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall d’Hostoles.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Vall d’en Bas W, les Preses i Santa Pau al N, Sant Aniol de Finestres NE, les Planes d’Hostoles E i S i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit S Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella, afluents per l’esquerra del Riu Brugent La vall és tancada al nord per les serres del Corb 933 m i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra…