Resultats de la cerca

Sembla correspondre a la Muga

L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora la mar

Situat a l’esquerra de la riera de Joanetes , és format per un grup de cases la població és en gran part disseminada al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics El lloc és esmentat ja al s IX formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…

La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…

Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan s XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s…

El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l’actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l’abat de la Grassa El 1107 la seva possessió fou confirmada a l’abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església A mitjan s XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país La seva comunitat, que…

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran el 1817 fou confirmada com a títol del regne