Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
vescomtat de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…
Sant Martí de Juïnyà
Església
Antiga església del poble de Juïnyà (Garrotxa), que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia
Juïnyà
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), situat a l’esquerra del Junyell, poc abans de l’aiguabarreig amb el Fluvià.
L’antiga església de Sant Martí, seu d’un priorat canonical, fou cedida el 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú el 1104 era arruïnada i fou cedida de nou per Bernat III als canonges reformats de Sant Ruf de Besalú, que la reedificaren a Capellada, amb el nom de Sant Martí de Capellada, parròquia de la qual depèn el poble
comtat de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…
vil·la romana de Vilarenc
Vil·la romana situada a la partida de Vilarenc, al terme municipal de Calafell (Baix Penedès).
Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del s I aC damunt d’un jaciment ibèric Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del s I dC i l’altre del II dC També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el s I Fou abandonada a la primera meitat del s III
baronia de Bestracà
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera.
Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
comanda de la Joncosa
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple situada al castell de Gelida (Baix Penedès).
Els templers reberen l’any 1142 d’Hug, canonge de la seu barcelonina i capellà de l’església de Sant Pere de Gelida, i Bartomeu, prevere de la mateixa església, el mas de Sant Pere Tot i que no es tenen notícies documentades de com s’administrava la comanda, es té constància que el 1202 tenia comanador, tot i que del 1246 i al 1250 i del 1254 al 1258 n’ostentà la titularitat el comanador de Palau-solità El 1281 la comanda de la Joncosa era la comanda principal del Penedès, de la qual depenia la de les Gunyoles El 1309 el rei Jaume II permutà la comanda de la Joncosa, sense les Gunyoles, i el…
Besalú
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa.
Situació i presentació Queda rodejat pels termes de Beuda N i E i Sant Ferriol S, W i N És travessat pel Fluvià, que passa al S del terme al peu del Puig Cornador s’uneix, per l’esquerra i al peu de la vila, la riera de Capellada recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d’algunes masies com el Burós, la Guixera, el Bosc de l’Arboçar, Can Llandric, Can Vall, Can…
Bonastre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, situat en una petita vall encerclada pels contraforts de la serra del Quadrell.
Situació i presentació Situat a la divisòria entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès, ha estat adscrit a aquesta darrera comarca un cop separat del Tarragonès El territori de Bonastre afronta al N amb Montferri de l’Alt Camp i Masllorenç, a l’E amb Albinyana, al S amb Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès els tres termes del Tarragonès, i a l’W amb Vespella de Gaià i Salomó també del Tarragonès El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300 m El terme és drenat pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader El terme comprèn el poble de…
Bellvei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la part oriental de la comarca, al NE del Vendrell.
Situació i presentació Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç confronta amb Castellet i la Gornal Alt Penedès al SE a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga…