Resultats de la cerca
Es mostren 7173 resultats
Cirera
Veïnat
Veïnat del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), a l’esquerra del Fluvià.
coll de Condreu
Collada
Coll (1000 m alt.) obert a la cinglera que limita la vall d’Hostoles amb l’altiplà de Collsacabra (entre els santuaris de la Salut i del Far), per on passa la carretera de Vic a Olot.
el Collell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià ( Santa Maria del Collell
) pertanyent a la parròquia de Sant Andreu del Torn, municipi de Sant Ferriol (Garrotxa).
Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198 El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins el títol prioral continuà fins el 1784 i el culte fou encarregat a sacerdots seculars Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer 1483 Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres, presidida per un abat…
Colldecarrera
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Montagut de Fluvià, a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l’esquerra, del Fluvià), sota el collet de Colldecarrera.
És un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals Està ubicada en un desnivell, fet que comporta que a la façana de migdia disposi de baixos pel bestiar amb nou finestres d'arc de mig punt, mentre que des de la façana de tramuntana s'accedeix directament a la planta noble Cal remarcar els dos pisos de galeries porxades del costat del migdia, amb nou arcades cada una A l'interior hi ha una àmplia sala de convit i una capella dedicada a la verge del Roser Els descendents es traslladaren a Olot i s'emportaren la major part…
torre del Coll
Castell
Antic castell (actualment masia) del municipi d’Olot (Garrotxa), a 550 m alt., vora l’antiga església parroquial de Sant Andreu del Coll, al vessant meridional de la Serra de Sant Miquel del Mont.
Els castlans o senyors són esmentats des de la fi al s XIII
Dosquers
Poble
Poble del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), estès a la riba esquerra del Fluvià, vora la seva confluència amb el Ser.
Fou municipi independent fins el 1969 Es formà al voltant del castell de Dosquers , fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l' hostal de Dosquers L’antic municipi comprenia els veïnats de la Riera i Vila-rodona En la Divisió Territorial de Catalunya 1936 fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa
la Devesa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Devesa) del municipi de Montagut de Fluvià (Garrotxa), al sector meridional del terme, a la dreta del Fluvià i al peu de la serra de Sant Julià del Mont; és l’església del veïnat dels Angles.
L’edifici primitiu, romànic, fou renovat el 1540 la imatge, romànica, fou destruïda el 1936
les Deus
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi d’Olot (Garrotxa) situat prop de la Font Moixina.
Hi ha la capella de la Mare de Déu de la Salut , edifici neoclàssic, erigit el 1885, destruït el 1936 i refet el 1940
golf de Bòtnia
Golf marí
Golf de la mar Bàltica situat entre Suècia i Finlàndia i tancat per les illes Åland.
Hom hi distingeix dues parts al nord, Bottenviken , i, al sud, Bottenhavet amb la màxima de 294 m davant Härnösand, Suècia La salinitat oscilla entre 2‰ i 5‰ Rep les aigües, entre d’altres, dels rius Oulu, Kemi, Torne, Pite, Lule, Ume, Ågerman i Lyungan Els ports principals són Härnösand, Luleå, Sundsvall i Gävle a Suècia, i Pori, Vaasa i Oulu a Finlàndia Roman cobert de glaç durant uns sis mesos a l’any
Bòtnia
Regió
Regió de l’Europa septentrional, que s’estén aproximadament des del riu Ume, a Suècia, fins a la desembocadura del riu Kyrö, a Finlàndia.
Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina