Resultats de la cerca

Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…

D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…

Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…