Resultats de la cerca

Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central…

És un dels grups d’art preromànic més personals, sobretot en l’arquitectura, la pintura i l’orfebreria El sistema constructiu és regit pels principis que informaren tot l’art medieval des del romànic cobertes de voltes de mig punt amb arcs formers i contraforts exteriors Apareixen arcs de mig punt, algunes vegades peraltats, i, al final, de ferradura, per influència mossàrab Hom pot dir que es tracta ja d’estructures medievals, en contraposició a les de tradició romana de temps visigòtics En llur origen tenen un gran paper les noves fórmules europees que reflecteixen corrents orientals L’art…

Estudià filologia a la Universitat d’Oviedo Collaborador en diaris i revistes d’Asturies, fou director del setmanari en asturià Les Noticies , i fou cofundador de la revista literària Atrei El 2005 fou el responsable de l’organització de la Xunta d’Escritores Asturianos Publicà els reculls de poemes Nel cuartu mariellu 1982, Llibru de les cenices 1988, El llibru vieyu 1994, Los caminos secretos 1996 i l’antologia bilingüe castellà-asturià La vida perdida 1999 La seva narrativa comprèn les obres de ficció Pantasmes mundos, laberintos 1996, La memoria del mundu 1998,…

Secretari del sindicat miner asturià i membre del comitè nacional de la UGT, fou el dirigent de la revolució del 1934 a Sama de Langreo Elegit diputat durant la República, fou governador d’Astúries 1936 i comissari general de l’aire 1938 Després de la guerra civil s’exilià

És una forma popular, dit a vegades despectivament, usada principalment per sectors socials asturians cultes i castellanitzats Aquesta denominació és coneguda des del segle XVIII

Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol

Esportista que ha conquerit més medalles en els jocs olímpics dues d’argent una als Jocs Olímpics de Montreal del 1976 amb l’equip de K4—1 000 metres, amb Díaz Flor, Esteban Celorrio i Ramon Misioné i l’altra als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb el K2—500 metres, amb Guillermo del Riego i una de bronze als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb K2—1 000 metres, amb Ramos Misioné Retirat de l’alta competició, ha estat membre del Consejo Superior de Deportes i el màxim responsable de l’oficina permanent de Madrid del COOB'92 A la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona fou l’…

Germà de dos generals franquistes, el 1930 ingressà a la Companyia de Jesús i el 1943 s’ordenà de sacerdot Doctorat en dret per la Universitat de Madrid i en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana, exercí la carrera docent, entre altres, com a professor d’ètica a la Universitat d’Alcalá de Henares 1955-61 L’any 1972, la publicació de Yo creo en la esperanza sense passar per la censura prèvia, llibre en el qual qüestionava afirmacions de l’ortodòxia catòlica del moment, comportà la seva exclaustració Passà a viure aleshores a El Pozo del Tío Raimundo, barri marginal de Madrid on es…

Resident a Lleó des d’infant, es guanyà la vida com a empleat de banca fins el 1969, que començà a treballar al servei de cultura de la Diputació de Lleó, de la qual fou depurat pel seu antifranquisme i posteriorment readmès De formació autodidàctica, és autor d’una poesia que destaca pel seu rigor i qualitat Solitari de temperament, l’obra de Gamoneda es caracteritza pel simbolisme i el diàleg del poeta amb ell mateix Es donà a conèixer amb Sublevación inmóvil 1966, llibre al qual seguiren Descripción de la mentira 1977, León en la mirada 1979 i Blues castellano 1982 Obtingué el…