Resultats de la cerca

La senyoria fou concedida a Constança d’Aragó, filla natural de Pere I i muller del senescal Guillem Ramon de Montcada, mort el 1228 El comtat fou atorgat el 1523 a llur descendent Joan de Montcada, mort el 1528 El 1581 fou elevat a marquesat a favor del fill d’aquest i segon comte, Francesc de Montcada i de Cardona, que fou lloctinent del Principat i de València, mort el 1594 El segon marquès fou el seu fill Gastó de Montcada i de Gralla, lloctinent de Sardenya i d’Aragó, mort el 1626 El fill d’aquest i tercer marquès, Francesc de Montcada i de Montcada 1586-1635, l’autor de l' Expedición de…

El 1948 abandonà l’ofici de fuster per dedicar-se professionalment a la cançó melòdica, gènere dins del qual assolí una gran popularitat, sobretot amb versions de cantants francesos, italians i nord-americans Ch Aznavour, G Bécaud, R Carosone, D Modugno, Nat King Cole, etc Tingué una presència destacada en programes de ràdio féu gires per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina collaborà amb artistes com Sara Montiel, Carmen Sevilla, Josep Guardiola o Mary Santpere, i participà en el Festival de la Cançó Mediterrània i en el Festival de Benidorm Durant aquests anys enregistrà una vintena de…

Professional des de l’any 1944, destacà com a gran corredor en resultar campió d’Espanya 1948 —campionat que, al llarg de la seva carrera, guanyà en les modalitats per regions 1947, 1948, 1949, 1954, 1957, 1958, 1960, de muntanya 1947, 1948, 1949, de velocitat 1949, 1951, 1957, 1959-62 i de pista americana 1952 El 1948 també guanyà el Gran Premi Marca de ciclisme El 1952 fou el guanyador de la Volta Ciclista a Catalunya, i el 1955, del Grand Prix Midi Libre, a França Des d’aleshores es convertí en una figura internacional El 1957 guanyà la cursa Milà-San Remo, victòria que repetí el 1959,…

S'establí a la localitat sevillana de Coria del Río, on tingué la residència fins a la mort Inicià la seva trajectòria professional en el teatre, i vers els anys seixanta actuà en obres com ara La casa de las chivas , de Jaume Salom, La familia de l'antiquari , de Carlo Goldoni, o Don Juan Tenorio , de José Zorrilla Actuà també en algunes sarsueles, com La verbena de la Paloma , de Tomás Bretón L'any 1982 debutà en televisió diversos episodis de Estudio 1 i el 1984 en cinema Últimas tardes con Teresa , de Goncal Herralde Des d'aquests anys la seva trajectòria estigué centrada en aquests dos…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat fins a l’inici de la dècada dels noranta S’inicià molt jove en el moviment catalanista, vinculat al grup catòlic Torras i Bages, d’on passà als Catòlics Catalans En aquesta època es vinculà estretament a Jordi Pujol , del qual fou un dels principals collaboradors, i en la defensa del qual intervingué en el procés incoat contra ell 1960 per les autoritats franquistes Entre les activitats contra el règim que desenvolupà, cal esmentar també la creació de la Taula Rodona 1966, la campanya “Volem bisbes catalans” 1966, així com…

Es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes Entre els seus nombrosos llibres d’estudis de tema teatral cal destacar Història del teatre universal 1966, Teatre català d’agitació política 1969, Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite 1971, Aproximació a la història del teatre català modern 1972, Introducció…

El títol passà als Montcada pel matrimoni de la tercera duquessa Luisa de Luna-Peralta y de Vega morta el 1619 amb Cèsar de Montcada i Pignatelli, príncep de Paternò I per l’enllaç 1685 de la duquessa Caterina de Montcada i Fajardo amb José-Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo, passà als Álvarez de Toledo, i posteriorment als Falcó, ducs de Fernán-Núñez Des del 1665 li és annexa la grandesa d’Espanya

El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d’Aitona passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale

Passà als Acuña i als Montcada El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de la setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña

Des del 1603 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona Publicà l’obra Commentarii in Isagogem Porphirii et universam Aristotelis logicam 1618, dedicada a Pere de Montcada i de Montcada, futur bisbe de Girona, i In phisicam Aristotelis de substantia corporea in communi 1619