Resultats de la cerca

Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…

De l’orde de la Mercè, fou comanador d’Oriola i d’Orà Escriví, entre d’altres obres, Despertador espiritual 1670, Guerra contra guerra, Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad 1683 i Afectos de un corazón contrito 1743

Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores…

Treballà a Alacant en la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i en la capella de la Comunió acabada el 1738 de la collegiata de Sant Nicolau És autor, també, dels baixos relleus del cadirat del cor de l’església collegial d’Oriola

Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans llevat dels àmbits muntanyencs, han anat perdent terreny La contracció del conreu de figueres s’inicià a la fi del segle XVIII, al Rosselló Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la Plana, Alacant, Oriola i Mallorca En la de Lleida, el centre principal han estat els municipis riberencs del Cinca Vilella, Saidí, Fraga i Torrent la producció de figues de Fraga , de les més prestigioses, era d’uns 18000 q el 1930, i ascendí a uns 30000 el 1950 però el 1973 la majoria de les figueres havien…

Prengué part en la guerra de Castella 1363 S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibilla Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel 1379 Fet governador d’Oriola 1380, obtingué privilegi de noble 1381 Nomenat després governador de Càller 1383, fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries El rei li vengué el castell d’Estagell 1381 i alguns drets a Salses 1385…

Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d’Oriola Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum 1569 d’Aristòtil Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae 1567, De nomine Entelechia apud Aristotelem 1569, De universis copiosa disputatio 1569 i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae 1591

Professà a València 1580, on encara pogué aprofitar-se de l’escola espiritual missionera de Lluís Bertran Ensenyà filosofia i teologia a Oriola El 1595 passà a Nova Espanya a Oaxaca exercí també la càtedra El 1597 obtingué de passar a les Filipines, on treballà a la província de Cagayan

Treballà, sota les ordres d’Agustí Bernardino, en les obres del Collegi de Sant Domènec d’Oriola 1611-15 i el 1615, en abandonar aquest l’obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins el 1626 Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant