Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
regions tropicals
La selva tropical del Congo
© Corel Professional Photos
Biologia
Geografia
Regions que formen part de la zona càlida de la Terra.
Els raigs solars hi cauen verticalment o gairebé verticalment, i la temperatura mitjana del mes fred oscilla entorn dels 18°C S'estenen aproximadament d’un tròpic a l’altre —un xic més al N del tròpic de Càncer i un xic més al S del tròpic de Capricorn— En certa manera, comprenen una gran part de les zones intertropicals El clima tropical es diferencia del desèrtic i de l’equatorial perquè té una manifesta alternança de pluja i sequedat, és a dir, no és ni sempre plujós, ni sempre sec Per tant, segons aquest punt de vista, les regions de clima tropical són limitades, d’una banda, per la zona…
regne de Ghana
Geografia històrica
Antic regne africà (s. III-XIII), entre el Senegal i el curs alt del Níger, que controlava la producció aurífera del Sudan occidental i les rutes caravaneres que unien aquesta regió amb el Magrib.
Des del s VIII fou objecte de les escomeses de l’islam, i el 1076 els almoràvits aconseguiren de sotmetre'l A la darreria del s XI l’estat ghanès ressuscità, però molt disminuït, i vers el 1240 desaparegué, definitivament, absorbit pel regne de Mali
Cap Verd

Vista de Mindelo (Cap Verd)
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’Àfrica, a l’oceà Atlàntic, format per l’arxipèlag homònim, situat uns 500 km a l’W de Dakar, Senegal; la capital és Praia, a l’illa de São Tiago.
La geografia La geografia física Les illes, en nombre de 10 Santo Antão, São Vicente, Santa Luzia, São Nicolau, Sal, Boa Vista, Maio, São Tiago, Fogo i Brava, a més de nombrosos illots, són d’origen volcànic i presenten un aspecte muntanyós el cim culminant és Pico 2830 m alt, a l’illa de Fogo El clima és càlid i sec 25°C de temperatura mitjana i 437 mm de pluja anuals a Praia La geografia econòmica i l’economia El principal recurs econòmic és l’agricultura cafè, blat de moro, cocos, batates, canya de sucre, mandioca, en general per a l’alimentació, i sobretot, les bananes, conreus regats al…
tekrur
Etnologia
Individu d’un poble africà que viu a la conca inferior del Senegal, en algunes zones de Guinea (al Fouta Djalon) i, en grups més dispersos, al Sudan centreoriental i fins a la regió eritreoetiòpica.
El seu origen sembla lligat a unes tribus paleonègrides i sudaneses disseminades al llarg dels itineraris musulmans del pelegrinatge a la Meca i que es barrejaren aviat amb altres nombroses tribus negres serere, wòlof, etc, amb mauritans i, sobretot, amb fulbes d’aquesta diversitat deriva la interpretació francesa toucouleurs —'de tots colors’— de llur nom, tekrur i que a mitjan segle IX constituïren el regne de Tekrur Convertits a l’islam segle XI, adoptaren la llengua i, en part, els costums dels fulbes per això ells mateixos s’anomenaren halpularen , ‘els qui parlen pul’ Llur migració…
unitat monetària
Economia
Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada estat.
Sota el règim del patró or i també mentre foren efectius els acords de Bretton Woods, el valor de la unitat monetària es definia determinant el pes d’or fi a què equivalia, bé que, a la pràctica, es fixava la paritat en relació amb el dòlar o la moneda internacional més utilitzada La relació o el quocient entre dues unitats monetàries s’anomena tipus de canvi Estat Unitat monetària Afganistan afgani Albània lek Alemanya euro Algèria dinar algerià Andorra euro Angola kwanza Anguilla dòlar del Carib Oriental Antigua i Barbuda dòlar del Carib Oriental Aràbia Saudita rial saudita Argentina peso…
llengües nigerokurdufanianes
Lingüística i sociolingüística
Segons la classificació de Greenberg, superfamília constituïda per prop de 900 llengües que són parlades a l’Àfrica en una àrea que s’estén del N del Senegal i el Kurdufan sudanès fins a Namíbia i la província sud-africana del Cap.
Hom les subdivideix en dues famílies la nigerocongolesa llengües nigerocongoleses i la kurdufaniana
Àfrica Occidental Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1895 al 1958, els territoris francesos del Senegal, de Mauritània, del Sudan, de l’Alt Volta (actual Burkina Faso), del Níger, de la Guinea, de la Costa d’Ivori i de Dahomey (actual Benín).
La capital en fou Dakar La constitució francesa del 1946 definí l’AOF com un territori d’ultramar de la Unió Francesa Posteriorment, els territoris de l’AOF seguiren les etapes progressives que els portaren, el 1958, a la interdepèndencia, i el 1960 Guinea, el 1958 a la independència
pesca

pesca Peix espasa
© Dep. d'Agricultura / Generalitat de Catalunya
Pesca
Peix que hom ha pescat.
La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de t el 1970 primer país d’aquell any, bé…
reserva de la biosfera

Reserva de la biosfera de Yellowstone-Grand Teton (EUA)
© Unesco
Geografia
Ecologia
Figura internacional de protecció de la natura creada el 1974 per la UNESCO en el marc del Programa Home i Biosfera (MaB, de l’anglès Man and Biosphere) amb l’objectiu de promoure una relació d’equilibri entre les accions humanes i el medi natural.
S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…
bambara
Etnologia
Història
Individu d’una població sudànica del grup manding concentrada principalment a Mali, a les regions de Bamako, Ségou (ribes del Níger mitjà) i Sikasso (ribes del Bagoé i del Bani), i escampada en d’altres grups menys nombrosos a Senegal (conca del riu Saloum).
Els bambares aproximadament un milió d’individus parlen un dialecte del manding, són de cultura paleonègrida, influïda parcialment per l’islam, i posseeixen un art remarcable les màscares són particularment famoses S'establiren a la regió de Ségou vers el s XIII, i constituïren, a la segona meitat del s XVII, els regnes de Ségou i de Kaarta, substituint l’antic imperi de Mali El regne de Ségou experimentà un gran desenvolupament amb Biton Kouloubali 1712-55, que conquerí Macina, a l’est, i Kaarta En morir ell, el regne de Kaarta es revoltà per raons de successió, i aconseguí una gran puixança…