Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
André Chouraqui
Literatura francesa
Literatura hebraica
Judaisme
Escriptor i activista religiós i cultural israelià d’origen francès.
De família de rabins, el 1935 es traslladà a Paris, on cursà dret i estudis rabínics Actiu en la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou advocat i jutge al tribunal d’apellació d’Alger 1945 - 1947, l’any 1948 obtingué el doctorat en dret internacional a la Universitat de Paris L’any 1958 s’installà a Jerusalem i esdevingué un actiu propagador de la causa sionista Fou conseller del president David Ben Gurion , 1959-1963 per a la integració dels jueus procedents dels països islàmics i per a les relacions entre les diverses comunitats de l’estat d’…
dei
Història
Títol donat als capitosts corsaris i als oficials de geníssers que, durant els s. XVI-XIX, governaren les regències otomanes del nord d’Àfrica (Alger, Tunis i Trípoli).
Actuaven en nom del soldà de Constantinoble però, de fet, només la soldadesca, que els elegia, limitava llur autoritat
Hernán Cortés

Hernán Cortés
© Fototeca.cat
Història
Conqueridor castellà.
Després d’estudiar lleis dos anys a Salamanca, el 1504 es traslladà a les Índies Residí primerament a la zona del Carib Santo Domingo, Cuba El 1518 el capità general Diego Velázquez li encarregà una expedició d’ajut al continent Yucatán i Mèxic, on les exploracions d’Hernández de Córdoba i de Grijalva 1517 i 1518 havien revelat l’existència d’un país ric i de cultura superior Sortí de Cuba el 1519, ja enemistat amb Velázquez Desembarcat a la zona maia Tabasco, es dirigí a Ulúa, on tingué els primers contactes amb els asteques i altres grups minoritaris Fundà Veracruz, fet que representà el…
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
Autoretrat de Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (1839)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’impacte d’…
Francesc Aragó

Francesc d’Aragó
© Fototeca.cat
Científic.
Encara no acabats els estudis, de primer a Perpinyà i després a l’École Politechnique de París, hom l’agregà al Bureau des Longitudes i el nomenà secretari de l’observatori de la capital francesa Biot i ell obtingueren l’encàrrec de prosseguir el mesurament de l’arc del meridià de París, interromput per la mort de l’astrònom Méchain a Castelló de la Plana Del 1806 al 1808, amb la collaboració dels erudits del país, recorregué el País Valencià La intervenció napoleònica el sorprengué al Puig de Galatzó Mallorca, on residia Per tal com era agent del govern francès i duia a terme, a més, una…
tuàreg

Dona tuareg molent gra
© Corel / Fototeca.cat
Etnologia
Història
Individu d’un poble nord-africà amazic amb fort mestissatge amb negres sudanesos.
Dedicats a la ramaderia nòmada camells i cabres i secularment al pillatge de caravanes que travessaven el desert, formen un total de vuit confederacions tribals, les més notables de les quals són les d’Ahaggar i les d’Ajjer al Sàhara, les d’Adrar des Iforas al Sudan i les d’Aïr al Níger Es divideixen en tribus nobles imajaren i vassalles imraden , i tenen esclaus iklan, bella o harratin ramaders o agricultors Són governats per un cap suprem amēno-kal , determinat generalment per successió hereditària i sovint segons línia matrilineal El seu aïllament els permeté de…
Bartolomé de Torres Naharro
Portada d’una edició (1526?) de la Propaladia, de Bartolomé de Torres Naharro
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una…
,
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
Vida i obra És conegut principalment pel Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de…
, ,
Joan March i Ordinas
Economia
Financer.
Fill de família humil, el seu pare era negociant de productes agrícoles a petita escala Des de molt jove despuntà en el món dels negocis Inicialment fonamentà el seu ascens econòmic, al principi del segle, en una brillant operació de compravenda de terrenys a Alacant i la Manxa comprà una gran extensió de terres, i després les parcellà i les vengué a llauradors modestos, de manera que arribà a signar 40000 escriptures, i tot seguit en el negoci del tabac a partir del 1906, directament amb Alger, i després de l’any 1913, a través de l’obtenció del monopoli del tabac del Marroc…
Mikel de Epalza i Ferrer
Història
Arabista d’origen basc.
Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en…
, ,