Resultats de la cerca
Es mostren 3782 resultats
Sant Pere de Riuferrer
Antiga cel·la monàstica i, més tard, parròquia rural del municipi d’Arles (Vallespir), situada a la vall del riu Ferrer .
Existia ja el 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cella monàstica o priorat als segles X i XI La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del segle XV Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa aleshores fou venuda a un particular Se'n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis
El Pajarillo
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Huelma (Jaén).
L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC
Trani
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
Situada a la costa adriàtica, és un centre important d’exportació de vins i d’elaboració del marbre És seu arquebisbal Conserva l’antic nucli medieval, amb les muralles i diversos monuments Cal destacar-ne la catedral, romànica s XII, que és una basílica de tres naus i tres absis, amb transsepte i trifori La porta principal té relleus en bronze, d’estil bizantí, de Barisanus de Trani 1175-79 Prop de la catedral hi ha la petita basílica d’Ognissanti s XII, també de tres naus Hi ha també, vora la mar, un castell del s XIII, refet posteriorment
la Devesa
El parc de la Devesa
© Fototeca.cat
Parc de la ciutat de Girona, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al NW del nucli urbà; té unes 40 ha d’extensió i fou declarat el 1943 parc artístic nacional.
Disposa d’installacions esportives piscina, camps esportius i hípics, del palau de fires, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart antic lloc d’exercicis militars, amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans El darrer terç del s XVIII foren plantats arbres a la terrassa alluvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808 durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu 1813 la urbanització, que encara persisteix, d’acord amb models…
les Cases de Barbens
Caseria
Caseria del municipi d’Anglesola (Urgell), al NW del cap municip, prop del terme de Barbens, on hi ha una important explotació agrària.
L’antiga masia fou, des de temps antics, possessió del monestir de Poblet, que l’explotava directament o per arrendament els abats suenfrontaren sovint amb el batlle de Barbens i amb els senyors d’Anglesola El monestir portà aigua del riu d’Ondara durant la desamortització regava 174 jornals dels 231 que hi tenia La casa, molt reformada, conserva a la façana l’escut de l’abat Guimerà, que precisament es trobava a la granja la nit del 19 de novembre de 1575, quan es produí el paorós incendi de l’església del famós monestirpertanyent al monestir de Poblet
Magdalena

Barri de la Magdalena de Lleida, amb l’auditori municipal en primer terme
© Fototeca.cat
Barri
Barri i antic raval de Lleida, situat al sector sud-oriental de la ciutat, vora el Segre.
Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit al s XIII, que subsistí fins el 1812 s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena Fou un important nucli artesà El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals
reacció de Čugajev
Química
Reacció de piròlisi d’èsters.
Hom la porta a terme a temperatures molt elevades 400-500°C i que condueix a l’àcid corresponent i a una olefina Transcorre amb bons rendiments i és experimentada pels èsters d’àcids forts a temperatures molt inferiors a les esmentades Pot ésser aplicada també a la piròlisi de xantats Čugajev, 1899, en condicions igualment suaus, d’acord amb l’esquema Atesa la facilitat amb què els alcohols es transformen en xantats, la seqüència esterificació-piròlisi resulta un mètode apropiat per a la conversió d’alcohols en alquens En aquest sentit, la reacció de Čugajev és coneguda com a…
vibrador d’arbres
Agronomia
Instrument agrícola per a sacsejar arbres o branques per a la recol·lecció, fent-les caure, de certes fruites, com fruites seques (ametlles, nous), olives, o fruita dolça per a la indústria.
Sovint van acoblats al tractor i són accionats per la presa de força o, més habitualment, pel sistema hidràulic Hi ha models automotrius, sobre vehicles, sovint de tres rodes, de gran maniobrabilitat En alguns casos, els fruits vibrats poden caure a terra ametlles, nous d’on seran escombrats i recollits mecànicament, mentre que en altres olives, per exemple convé que no arribin a terra El vibrador pot disposar d’una mena de paraigua invertit que s’obre envoltant el tronc, i d’un dispositiu de transport que recull la fruita del fons del paraigua i la porta a un remolc
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
Christopher Hampton
Teatre
Dramaturg d’expressió anglesa, guionista de cine i televisió.
Es graduà al New College d’Oxford Els seus primers treballs s’estrenaren al Royal Court Theatre, al West End de Londres, on tingué durant tres anys en cartell The Philantropist 1970, que després portà a Broadway El 1983 presentà al National Theatre una obra sobre Ödön von Hórváth, Tales from Hollywood , i el 1985 estrenà amb la Royal Shakespeare Company la seva adaptació de Les liaisons dangereuses , de Choderlos de Laclos Posteriorment s’ha dedicat sobretot al guió, com a The Quiet American 2002, de Phillip Noyce, i a la direcció cinematogràfica, amb Imagining Argentina 2003