Resultats de la cerca
Es mostren 1275 resultats
Albert Boadella i Oncins

Albert Boadella i Oncins
Els Joglars
Teatre
Director teatral, actor i dramaturg.
A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal, marcat per una professionalitat de…
,
Art Triangle Barcelona
Art
Nom que rebé la trobada internacional d’artistes organitzada per l’escultor anglès Anthony Caro el 1987 a la Casa de la Caritat de Barcelona.
Aquesta experiència es remunta a l’any 1982 a Pine Plains EUA, on anualment es reuneixen artistes, majoritàriament dels Estats Units, la Gran Bretanya i el Canadà, per a treballar en les seves obres en un espai compartit i un temps limitat A Barcelona participaren 25 artistes estrangers i 15 d’espanyols, i també crítics americans i europeus Tots els artistes participants feren donació al futur Museu d’Art Contemporani de Catalunya d’almenys una de les obres realitzades
Arnolfo di Cambio
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, deixeble de Nicola Pisano; amb ell i amb Giovanni Pisano col·laborà a la trona de la catedral de Siena (1265-68).
Fou l’introductor del classicisme realista de Nicola Pisano a Roma 1277 el seu retrat de Carles d’Anjou Palazzo dei Conservatori és un dels primers retrats esculpits de l’art modern Realitzà a Orvieto la tomba del cardenal Guglielmo de Braye 1282 Construí a Roma els baldaquins de Sant Pau Extramurs 1285 i de Santa Cecília al Trastevere 1293 El 1296 la república de Florència li encarregà el projecte de la futura catedral Del seu projecte, medievalista amb elements ja renaixentistes, resta avui la planta, sensiblement ampliada Per a la catedral realitzà també escultures, algunes de les quals es…
John Bacon

John Bacon
Escultura
Escultor anglès, autor d’obres de tema clàssic (Enees), d’escultures de contemporanis (Jordi III, Pitt) i d’alguns mausoleus a l’abadia de Westminster.
Membre de la Royal Academy 1761 El seu fill John Bacon , dit el Jove Londres 1777-1859, continuà la seva obra
art suec
Art
Art desenvolupat a Suècia.
Les primeres manifestacions plàstiques poden ésser classificades dins l’art viking L’art suec ha rebut sempre fortes influències de l’art europeu així, el romànic s’estengué al segle XI amb l’evangelització, moment en què les esglésies eren encara de fusta Al segle XII els cistercencs construïren les abadies d’Alvastra 1143 i Nydala La influència europea i el treball d’artistes estrangers continuà en l’arquitectura gòtica així, la catedral d’Uppsala és obra del francès Étienne de Bonneuil, i foren també fetes segons models europeus les catedrals de Lund i Linköping En pintura i escultura,…
cubisme
cubisme Paisatge d’Horta d’Ebre (1909), de Pablo Picasso
© Fototeca.cat
Art
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geometritzant.
Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…
Sòcrates

Rèplica romana del segle I dC d’un bust grec de Sòcrates (Museu Nacional de Nàpols)
Ian Scott (CC BY-SA 2.0)
Filosofia
Filòsof grec.
Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques…
Luigi Nono

Refugi de pecadors (1882), de Luigi Nono (Galeria d’Art Modern, Roma)
© Corel
Música
Músic italià.
Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la…
,
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
Societat Filomàtica de Barcelona
Entitats culturals i cíviques
Art
Literatura
Societat literària, científica i artística fundada a Barcelona el 1839 per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias.
La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts Aviat tingué una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents el rector de la Universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions El 1860 es fusionà amb l' Ateneu Català