Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Max Verstappen
Automobilisme
Pilot de Fórmula 1 neerlandès d’origen belga.
Fill de Jos Verstappen, que també havia estat pilot de Fórmula 1, i de Sophie Kumpen, excorredora de kàrting, s’inicià a set anys en aquest darrer esport, en què guanyà els campionats de les diverses categories 2005-13 L’any 2014 participà en la Fórmula 3 Europea i acabà tercer en el campionat Un any més tard, el 2015 i amb només 17 anys, debutà a la Fórmula 1 amb l’escuderia Toro Rosso i es convertí així en el pilot més jove de la història a participar en una cursa d’aquesta categoria El 2016 passà a formar part de l’equip Red Bull Racing, i guanyà la seva primera cursa al Gran…
José Agustín Goytisolo Gay
José Agustín Goytisolo Gay
© AVUI
Literatura
Poeta en llengua castellana.
Conreador del realisme social, prengué actituds polítiques de crítica i de contestació És autor, entre d’altres, dels reculls El retorno 1955, Salmos al viento 1958, Claridad 1960, Algo sucede 1968, Bajo tolerancia 1973, Taller de Arquitectura 1977, Del tiempo y del olvido 1977, Palabras para Julia y otras canciones 1979, Los pasos del cazador 1980, Final de un adiós 1984, La noche le es propicia 1992 premi de la Crítica 1993 i Novíssima oda a Barcelona 1993, en doble versió catalana i castellana, i que segueix la tradició d’odes a la ciutat —J Verdaguer, J Maragall, P Quart— Cofundà i…
,
Colita
Fotografia
Nom pel qual és coneguda la fotògrafa Isabel Steva Hernández.
Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons , i començà a exercir professionalment l’any 1963 Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa —gairebé sempre el flamenc— i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge Collaborà assíduament en diversos mitjans de comunicació Feu nombroses exposicions i illustrà llibres, com ara Luces y sombras del flamenco 1973, Guia secreta de Barcelona 1974, Els cementiris de Barcelona 1982 o L’eixample de Barcelona 1982 en collaboració amb Pilar Aymerich , amb qui també publicà Amigos 1992 Amb els també fotògrafs…
fulbe
Etnografia
Individu d’un poble islàmic africà dispers per l’Àfrica negra des del Sudan fins al Senegal.
En nombre d’uns quatre milions, els fulbes, dividits en un rígid sistema de castes, parlen ful , llengua generalment considerada del grup nigerocongolès Diverses teories intenten d’explicar-ne l’origen judeosiri, indi, iranià, araboberber, etc, bé que la més fonamentada sembla ésser la nubianoetiòpica reforçada pels descobriments arqueològics de HLhote a Tassili, segons la qual els fulbes són camites etiòpics que degueren travessar l’actual desert conduint bestiar boví durant el III millenni aC Probablement al s XI s’establiren al Fouta Toro, des d’on s’estengueren cap a l’E…
mitreu
Religió
Santuari dedicat a Mitra.
Els mitreus existents en els centres urbans solien ésser en subterranis com els de les termes o a nivell de terra, però sempre construïts en angles obscurs i coberts amb una volta foradada per una lluerna, a través de la qual es filtrava un raig de llum que illuminava només la imatge del déu De planta rectangular allargada, en algun cas eren precedits d’una avantcambra que, per la seva situació especial, impedia la visió de l’interior o sala sacral En aquesta sala, adossades a les parets o excavades en forma de llit, hi havia unes banquetes, des d’on els assistents prenien part en el ritu…
Marçal Pascuchi i Cardona
Sociologia
Sociòleg i economista.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres 1926 i en dret 1928 Dedicat a la docència, el 1931 ensenyà a l’Institut Escola, i també fou professor a l’institut de segon ensenyament de Maó Incorporat a l’administració pública, en 1937-38 treballà a la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939 a Veneçuela, hi reprengué la tasca docent als liceus de Caracas Fermín Toro i Andrés Bello i a l’institut pedagògic nacional, on ensenyà literatura moderna comparada i sociologia En 1946-66 fou cap de l’oficina general d’afers gremials de la Compañía Argentina…
minotaure

El minotaure en el laberint, en una còpia del 1460 del Liber Floridus (segles XI-XII)
Religions de Grècia i Roma
Monstre mític de cos humà i cap de toro, nascut de la unió de Pasífae, muller de Minos, amb el toro que el déu Posidó, a precs del rei, li havia enviat.
Horroritzat per l’existència d’un tal monstre, Minos féu construir el laberint i l’hi empresonà, oferint-li, cada nou anys, com a tribut expiatori, set donzelles i set joves atenesos, fins que Teseu, ajudat per Ariadna, l’occí i, d’aquesta manera, alliberà Atenes L’art grec arcaic representa el minotaure lluitant amb Teseu, o en fuga davant l’heroi, mentre que al segle V aC sol ésser representada l’escena de la seva mort Així mateix el tema es repeteix sovint en les diverses varietats escultura, pintura en ceràmiques i en frescs, etc En heràldica és representat passant
Dionís
Mitologia
Divinitat grega d’origen frigi o traci.
El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’…
Baal
Mitologia
Nom de la divinitat masculina suprema entre els pobles semites occidentals: fenicis, cananeus, i àdhuc hebreus.
Significa ‘senyor’ i presidia la terra conreada, la pluja més tard esdevingué déu del Sol i del Cel La seva parella femenina fou Baalat, identificada després amb altres deesses Correspon a l’Adad mesopotàmic i al Hadad sirià El seu animal representatiu era el toro Fou representat com un home jove amb un casc decorat amb banyes, amb una maça en una mà i llançant llamps amb l’altra mà Els texts d’Ugarit el presenten com a fill d’El i d’Ašerat, però en conflicte amb aquest i amb la resta de la seva descendència, especialment amb Mot, el qual ell occí després de baixar als inferns…
relloneig
Tauromàquia
Acció de rellonejar o lidiar (un toro) des d’un cavall emprant rellons o banderilles.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina