Resultats de la cerca

Fou periodista i seguí la carrera diplomàtica Escriví les novelles Montaña adentro 1923, de tema rural, Humo hacia el sur 1946 i María Nadie 1957, i els contes Raíz del sueño 1949

De família paterna basca i materna catalana, es traslladà d’infant a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual fou professor des de l’any 1914 S'incoporà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1945-65 És autor, entre altres obres, d’una Sonata , per a piano i violí 1918, del poema simfònic Los ojos verdes 1920, del Quartet en re , per a instruments d’arc 1922, del quadre simfònic La sega 1928 i de les sarsueles Margaritiña 1925 i El aguilón 1928 És autor de llibres didàctics, de les cançons Ve i va, Corpus, Balada del mariner, Cuca de llum i Non-non nonetes…

De família catalana, estudià a la Llotja de Barcelona Es presentà a València el 1946, i a Barcelona ho feu el 1947 Participà en diversos Salons de Maig de Barcelona, i exposà a Sud-amèrica, els EUA i Suïssa Es dedicà sobretot a la figura, i feu també vitralls policroms

Amb el seu primer llargmetratge, Tesis 1996, aconseguí quatre premis Goya Posteriorment ha dirigit Abre los ojos 1997, premiada amb un Goya, The Others 2001, pellícula protagonitzada per Nicole Kidman i produïda per Tom Cruise, i Mar adentro 2004, retrat del tetraplègic Ramón Sampedro i la seva opció pel suïcidi assistit, que guanyà 14 premis Goya i l’Oscar al millor film de parla no anglesa El 2009 estrenà Ágora , film històric que el 2010 guanyà set premis Goya Posteriorment ha dirigit  Regression 2015 i  Mientras dure la guerra 2019 i la sèrie de televisió  La Fortuna 2021

Cònsol, entre altres ciutats, a Madrid i a Barcelona, féu una gran amistat amb els poetes castellans de l’anomenada Generació del 27 Partidari decidit, en esdevenir-se la Guerra Civil Espanyola, del bàndol republicà, fou, fins a la mort, un entusiasta propagandista i un desinteressat collaborador d’aquesta causa Ingressà al partit comunista el 1945 Hagué d’exiliar-se diverses vegades del seu país Candidat a la presidència de la república de Xile el 1970, renuncià a favor del seu amic Salvador Allende, amb la política del qual sempre estigué identificat Una quarantena de títols…

Fou, a Mèxic, secretari de Pancho Villa i, a Guatemala, conseller d’Estrada Cabrera empresonat diverses vegades, morí assassinat Es donà a conèixer amb Iras Santas 1895, que publicà amb tinta vermella Residí a Madrid en missió diplomàtica 1905 i representà el paper de "poeta de raza" el 1922 fou coronat com a tal a Lima El 1925 en fou publicada la sorollosa polèmica amb José Vasconcelos, que l’acusà d’ésser un poeta al servei del totalitarisme, cosa que ell admetia i justificava Entre la seva obra, relacionada amb el Modernisme, de llenguatge grandiloqüent i metafòric, es destaquen Alma…

Actuà a la companyia d’Enric Borràs i el 1900 marxà a l’Amèrica del Sud De retorn a la península Ibèrica el 1913, obtingué una gran popularitat com a actor còmic al Parallel i dirigí la companyia del Romea Escriví texts per a varietats, com la sèrie de Monterograff 1914-15, vaudevilles i un gran nombre de comèdies A Montserrat 1925, Jazz-band 1927, Els capells d’En Cunill 1927, etc Dirigí el diari La Noche

Fill d’un català, estudià a Barcelona Residí a París, Varsòvia, Nova York i Florència Estrenà a l’Amèrica Llatina diverses obres teatrals Com a escriptor i com a pintor el preocuparen les llegendes i la vida popular de l’Equador El 1951 exposà a Barcelona Galeries Laietanes presentat per André Maurois

Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos…

El 1887, emigrà a Xile Coneixedor dels licors, dirigí la fàbrica de licors Ventura Hermanos, que amb el temps arribà a ser una de les més importants de Xile formà un nombre considerable de catalans que després treballaren en aquest ram Associat amb Miquel Coderch, Josep Costeis i Botà i Teófilo Cayla i Rex, fundà, el 1917, la destilleria Licores Mitjans SA, especialitzada en licor de raïm Integrat a la vida dels catalans residents en aquest país, fou president del Centre Català de Santiago de Xile