Resultats de la cerca

Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers

L’església parroquial és dedicada a santa Maria És esmentat ja el 1083 Al s XII és esmentat el castell de Florejacs El terme de Florejacs fou unit el 1972 al de Torrefeta amb el nom oficial de Torreflor L’antic terme comprenia, a més, el poble i castell de les Sitges, els pobles de Palou de Sanaüja, Gra, Granollers de Segarra, Selvanera, la Morana i Sant Martí de la Morana, els antics termes de Vantalada i Nial, l’antic santuari de Tauladella i el terme, separat, de les Cases de la Serra amb la casa i l’església de Pujol

Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia Sant Jordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui

Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura 

Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop…

Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany Era regida per dos domers el major i el menor A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor després fou regida per un vicari i centrà el cementiri parroquial L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans fou reformat als s XV i XVI en estil gòtic Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller dels Vergós fi del s XV, imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del Roser

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1970 Fins l’any 1984 treballà associat amb JM Botey i A Bosch Actualment manté la seva collaboració amb aquest darrer Obra conjunta és l’edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus…

Mestre de capella de Granollers 1714, de Santa Maria del Mar, a Barcelona 1715, i de la catedral de Toledo 1736-62 El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación , d’Antoni Soler Madrid, 1762 Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar Betulia libertada , 1726 La igual justicia de Dios , 1729 Vencer matando y muriendo , 1731, villancicos, misses, motets, salms…

El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta —estació de la línia de Saragossa a Barcelona— a Osca El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los…

L’ofici d’espardenyer tenia una base rural era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders corder a la majoria de les poblacions Manresa 1618, Girona 1646, Martorell 1676, Vic 1749, Calaf 1774, Cardona 1778, etc Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa Només formaven un gremi separat en ciutats importants a Lleida 1665, Vilafranca 1729, Reus 1804 A València eren units amb els esparters ordinacions del 1455, el 1658 i el 1758 assoliren llur millor moment al s…