Resultats de la cerca

Es caracteritzen per la presència de dues aletes dorsals ben espaiades, les aletes pelvianes en posició toràcica, el perfil cefàlic molt inclinat, dues barbetes a la mandíbula, i els ulls molt grossos i en posició molt alta Inclou unes 40 espècies marines, de petites dimensions i de colors sovint vistosos i variables Habiten a les mars tropicals i temperades Es destaquen Mullus barbatus i Mullus surmulletus , coneguts com a molls i freqüents als Països Catalans

Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper

Tenen un cos molt llarg, cobert de plaques òssies disposades en anells, que formen cuirassa, amb cua, proveïda o no d’aleta, eventualment prènsil, una sola aleta dorsal amb radis tous, que fa moure el cos, les pectorals petites o absents, i ulls molt mòbils Els mascles tenen, generalment, una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s’obren i es desenvolupen si no hi ha bossa, els ous són enganxats sobre el ventre Habiten comunament als herbassars d’algues L’agulla, la serpeta, el serpetó i el cavall marí són singnàtids comuns a les mars dels Països Catalans

És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans

Viu a les aigües dolces de l’Europa centromeridional, de l’Àsia occidental i de l’Àfrica nord-occidental Als Països Catalans hom el troba al delta de l’Ebre Es nodreix de peixos, amfibis, cucs i crustacis El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya considera l’espècie en perill d’extinció

És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac