Resultats de la cerca

Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira 1729, amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca 1753 La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de Sant Francisco el Grande, a Madrid 1761 Com a escultor féu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi 1748-53, amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut

Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina

Conegut com a Jaume Molins I Deixeble de Tomàs Artigues Director de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, l’altar major de la del Salvador de Requena Plana d’Utiel, el d’Almenara Plana Baixa i altres retaules a l’església parroquial de Dénia Marina Alta El seu fill Jaume Molins País Valencià — València 1782, conegut per Jaume Molins II , féu a València estàtues a la façana de l’església del Temple i el retaule major de l’església del Collegi de Sant Tomàs de Villanueva

Evolucionà des d’un inicial estil gòtic, caracteritzat pel seu idealisme, la seva elegància i el seu misticisme Tríptic de la Crucifixió, ~1330, museu Wallraf-Richartz, Colònia, cap a una posterior recerca de l’expressió pròpiament plàstica i d’una composició més rigorosa Stephan Lochner A la segona meitat del s XV fou progressivament sotmesa a la influència de la pintura flamenca Mestres de la Vida de la Mare de Déu i de l’altar de Sant Bartomeu, tots dos al museu Wallraf-Richartz, i s’acabà al s XVI amb Bartholomäus Bruyn , renaixentista de característiques paralleles a les…

Amb Domènec Rovira el Jove féu el gran retaule d’Alcover 1676, desaparegut, i construí el nou sepulcre de Sant Oleguer per a la catedral de Barcelona 1678-97 Amb el mateix Rovira féu el retaule i els sepulcres de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona 1682, traçat tot per fra Josep de la Concepció Hom li ha atribuït també el sagrari posterior de l’altar major de la seu de Tarragona i el retaule de Sant Pere Nolasc de la de Barcelona 1688 El seu barroquisme es caracteritza per una gran elegància i una gran agilitat

Fill petit de Zhu Yuanzhang, ocupà el tron, que havia usurpat el seu nebot Jian-wen, i començà el regnat amb una depuració dels seus enemics Traslladà la capital xinesa de Nanquín a Pequín, la qual embellí construint-hi la Ciutat Prohibida, l’Altar del Cel i el Temple de l’Agricultura Conquerí l’Annam 1407, bé que l’annexió durà poc temps 1428 Dugué a terme grans expedicions marítimes comercials a Java 1403, Sumatra 1405, Ceilan 1408, etc, i arribà fins a l’Àfrica oriental Hagué de plantar cara als mongols, sobretot després de la mort de Tamerlà 1405

Centre comarcal, amb petites indústries fabricació de boines Fou fundada per sant Domingo de la Calzada i es convertí en estació obligada en els pelegrinatges a Sant Jaume de Galícia Conserva part de les muralles medievals La catedral, del segle XII, té tres naus, transsepte, deambulatori i trifori La torre i la portada sud són del segle XVIII En el seu interior es destaca el cadiram del cor segle XVI i, sobretot, el retaule de l’altar major, de Damià Forment El convent de San Francisco fou reconstruït al segle XVI El de Las Bernardas és del XVII

Ja des del segle XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi Al llarg del segle XX ha esdevingut barri residencial de l’alta burgesia barcelonina El passeig de la Bonanova l’uneix amb Sarrià

L’església, romànica, ha estat parcialment restaurada el frontal de l’altar obra de fusta del segle XIII es conserva al Museu Episcopal de Vic L'any 2014 fou descobert als magatzems del Museu d'Art de Catalunya un retaule gòtic del final del segle XV procedent de l'església que representa els fets principals de la vida de Sant Cebrià L'església, consagrada el 1192, fou parròquia independent fins el 1504, que fou agregada a la de Sant Fost El 1867 la part del seu terme a la dreta del Besòs, l’actual poble de la Llagosta, fou agregada a Santa Perpètua de Mogoda

Terme poc rigorós en història de les religions, designa primerament un lloc sagrat natural —gruta, tossal, font, etc— sacralitzat per una teofania i que hom constitueix per l’erecció d’un altar, d’una pedra, d’una imatge, d’un edicle, etc, i més tard per la construcció d’un temple Sovint constitueix la part més santa d’un temple N'existeixen a totes les religions Els primers santuaris cristians foren capelles edificades sobre les tombes de màrtirs o de sants famosos més tard, temples que conservaven imatges miracleres o commemoratius d’aparicions Sovint hi han nascut a l’entorn…