Resultats de la cerca

Germà de Domingo Mariano i de Joaquín de Traggia i Urribarri Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquest a València Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses 1793, i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d' El Amante de la Religión També collaborà al Diario de Valencia Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos de Aragón y Valencia desde 1808 a 1814…

Fou membre de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1788 Inventà una màquina de bregar cànem premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático 1788 Fet marquès d’El Palacio per Carles IV d’Espanya, fou tinent general de l’exèrcit i comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès Fou substituït aviat pel…

Nascut en una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori Superior de Música de Madrid i ha estat alumne de Luis de Pablo i Francisco Guerrero Autor d’obres orquestrals i de cambra, s’interesa especialment per la musicalització de textos, en particular de poetes com Vicente Aleixandre, Rubén Dario, Miguel Hernández i Leopoldo Panero El 18 de març de 2011, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya estrenà la seva obra d’encàrrec Libro de los secretos

Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, es formà com a especialista en pediatria a l’Hospital de Sant Joan de Déu d’aquesta ciutat El 1991 va fundar l’Associació Catalana Pro Alletament Matern, ACPAM, entitat sense ànim de lucre que organitza cursos de formació sobre lactància materna per a professionals sanitaris i publica materials informatius i educatius sobre el mateix tema És autor dels llibres El meu nen no em menja 1999, Omple'm de petons 2003, Manual práctico de lactancia materna 2004, Un regal per a tota la vida, guia de lactància materna 2007, Entre tu…

Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig Era bon teòleg i mestre de l’orde Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona Autor d’obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i d’una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705 Escrivia en llatí i en castellà

Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978

Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s’establí a Mallorca, on féu escola Deixebles seus foren els illencs al-Manaqūri de Manacor i ‘Abd Allāh ibn Waqqāṣ al-Lamtī

Filla d’un militar aragonès, a quatre anys anà a residir a Barcelona Debutà en teatre el 1876 i el 1880 es presentà al Romea com a dama jove Es féu cèlebre amb obres de Pitarra i altres autors catalans Fou la primera Marta de Terra baixa en català Tortosa, 1897 i actuà en l’estrena d' El nuvi , de Feliu i Codina 1908

Sacerdot 1895, fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Madrid 1903 Publicà la tesi doctoral sobre la dogmàtica moral i ascètica d’Algatzell 1901 Es dedicà a la investigació de la filosofia i de la teologia musulmanes —és autor de nombroses monografies sobre ibn ‘Masarra, ibn Bāǧǧa, ibn Ṭufail, Turmeda, etc— i a l’estudi de llurs influències sobre l’escolàstica del s XIII, sobre Ramon Llull i Dant La escatología musulmana en ‘La Divina Comedia' , 1919 Des del 1934 fou director de la Real Academia Española, a la qual havia ingressat el 1915 Dirigí la revista Al-Andalus des del 1932 fins a la…

A partir dels anys trenta residí a Barcelona El 1937 fou nomenat director de l’Escola Oficial de Nàutica i delegat de la Generalitat per a les institucions marítimes Participà en la fundació del Museu Marítim de Catalunya, del qual fou nomenat director, encara que no n'exercí El mateix any, la Generalitat el nomenà comandant del vaixell escola President Macià Després de la guerra civil es dedicà a l’ensenyament privat