Resultats de la cerca

Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932 Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu 1947 Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem 1971-83, i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics Publicà, entre d’altres treballs,…

Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg Suïssa i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem Prengué part activa en els estudis bíblics  de Montserrat especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques 1958 i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau En la versió de la Bíblia de…

Monjo de Montserrat, s’especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense és conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat, iniciada a la fi dels anys vint

Fou escolà 1796, deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals, monjo 1803 i mestre de capella 1828-35 de Montserrat Improvisador i hàbil organista, collaborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué moltes obres d’orgue i vocals

Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona El 1893 ingressà a l’orde benedictí a Montserrat Publicà Ejercicios para las principales festividades del año 1896 i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat 1896

El 1892 havia ingressat a l’escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmán Amplià els coneixements musicals a Roma i a Nàpols 1907-11 Retornà a Montserrat, i es feu càrrec de la direcció de l’ escolania fins el 1933 Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions Compongué nombroses obres religioses i una Missa abbatialis , per a quatre veus…

Era de la família dels antics dèspotes d’Epir i es deia Marco Antonio Tocco , nom que canvià pel de Benet en fer-se monjo Formà part de la cort de l’emperador Carles V Visità Montserrat i demanà l’hàbit benedictí el 1542 Es remarcà tot seguit dins la comunitat reformada i el 1552 Alfonso de Burgos li dedicà l’obra De immensis Dei beneficiis Elegit abat el trienni 1556-59 començà la tanca de la clausura, feu la infermeria dels donats i restaurà Santa Cecília de Montserrat En el seu segon abadiat 1562-64 continuà l’obra de l’església, començada per l’abat Bartomeu…

Prevere diocesà 1935, prengué l’hàbit monàstic a Montserrat 1941 Es llicencià en teologia i en arqueologia cristiana a Roma De tornada a Montserrat, fou nomenat prior 1949 i elegit abat coadjutor 1961 d’Aureli M Escarré, càrrec que conservà fins el 1966, que fou designat abat president de la congregació benedictina de Subiaco El 1969 predicà el recés anual al papa Pau VI i a la cúria romana, que fou publicat després amb el títol Il sacerdozio cristiano Malalt de mort, el 1977 es retirà a Montserrat Bé que potser d’una forma poc coneguda externament, en…

Ingressà a Montserrat el 1512 Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat Esdevingué el primer confés i director espiritual d’Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l’inici de la seva conversió 1522

Vestí l’hàbit benedictí a Montserrat el 1585 Dedicat a investigacions històriques, treballà, ultra en el de Montserrat, d’on fou arxiver, en diversos arxius del país, dels quals transcriví i extractà nombrosos documents Entre les seves obres manuscrites, avui desaparegudes, figuraven un Apparatus historicus Montisserrati i un De rebus notabilibus Principatus Cataloniae