Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
llegum

Llegums : llavors de soia vermella, mongetes vermelles, mongetes blanques, fesolets, faves, llavors de soia germinades, llavors de soia verda, cigrons, pèsols secs i llenties
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses.
Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…
Atzenet
Despoblat
Despoblat de l’antic terme d’Oriola (Baix Segura) situat prop de Redovà.
Pere Jeroni Tarassona
Història
Assessor togat de la governació d’Oriola, regent del Consell Suprem d’Aragó.
Autor del manual Instruccions dels furs i privilegis del Regne de València 1580, obra de caràcter eminentment pràctic per a ésser utilitzada pels advocats Conté un breu sumari, per ordre alfabètic, dels furs
Bonança
Caseria
Caseria (juntament amb Raiguero de Bonança
), del municipi d’Oriola (Baix Segura), a la dreta del Segura, entre la ciutat i La Aparecida, al peu de la serra d’Oriola.
Maça

Armes dels Maça
Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça
.
Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra…
Joan Baptista de Cardona
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Bisbe de Vic 1581-87 i de Tortosa 1587-89 Graduat en teologia i en sagrada escriptura 1562 a València, fou canonge magistral d’Oriola, comissari de les galeres d’Espanya i canonge de València Treballà a Roma 1575 en la correcció del decret de Gracià i altres texts Estigué molt vinculat als humanistes catalans més rellevants, com l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, Pere Galès, Pere Joan Nunyes i Miquel Tomàs de Taixequet Dedicà a Felip II un Memorial , en castellà, publicat en llatí a Tarragona el 1587 juntament amb altres obres seves, amb el títol De regia S Laurentii…
marquesat de la Romana
Història
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca (mort el 1741), baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el…
Cristòfor Josep Cladera i Company
Cristòfor Josep Cladera i Company en un retrat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Erudit afrancesat.
Estudià dret a Múrcia, Oriola i València Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions 1785 i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91 i la traducció del diccionari de física de Brisson 1796-1802, que difongueren les idees de la Illustració A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del XVI 1794 aportà documentació inèdita Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca 1792 i el títol de cronista de Palma 1807 Es conserven els seus Apuntes para…
Rojals
Vista parcial de Rojals (Baix Segura)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura; arriba al S fins a la meitat de la salina de la Mata.
Les llomes de La Atalaya 127 m, Soler i Calvario accidenten lleugerament el terme la primera és un anticlinal pliocènic amb cabussament fort vers el Segura i suaument vers la depressió de la Mata L’horta ocupa vers el 50% dels conreus, dels quals destaquen els cítrics i les hortalisses, regats per aigua de pous i del riu L’emigració, frenada els anys setanta, es dirigia a Barcelona, Elx i França Hi ha un aeròdrom La vila 4 520 h 2006 8 m alt és en bona part a la dreta del riu Celebra un mercat el dijous i una fira el 29 de juny L’església parroquial és dedicada a sant Pere Inicialment formà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina