Resultats de la cerca

Considerat deixeble de Joan de Joanes Fou notari a Bocairent Féu un conjunt de teles arcaïtzants sobre sant Domènec per al convent de dominicans de Sant Onofre de Xàtiva València, Museu de Belles Arts Té altres obres a València —Sant Miquel dels Reis—, Elda, Castalla, Alaquàs, Quatretonda i Cabdet, on treballà amb el seu germà Onofre Llorens Hom ha dividit sovint la seva activitat entre dos pintors homònims que podrien ésser pare i fill

Fou un dels membres principals del consell reial de Jaume I de Catalunya-Aragó Assistí a les conquestes de València 1238 i de Xàtiva 1244 i al signament del tractat d’Almirra 1244 Fou jutge en la disputa entre Jaume I i l’infant Alfons, juntament amb uns altres nobles El 1257 Jaume I el nomenà procurador reial del Regne de València Contribuí econòmicament a la frustrada expedició de Jaume I a Terra Santa 1269

De les vint-i-quatre en què fou dividit el territori peninsular, quatre incloïen territori dels Països Catalans la gran cora de Tudmir , que incloïa la conca del Segura i que tenia la capital, inicialment, a Oriola i, des del 825, a Múrcia, la cora de Xàtiva , la cora de València , que arribava pel nord fins prop de l’Ebre, i la cora de Saragossa , que incloïa la part de Catalunya sota domini musulmà

Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca 1858 i 1863 i pel de Xàtiva 1865 Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València 1871 i per Castelló 1876 Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Collegi d’Advocats de València Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia

La governació de València se subdividí en tres demarcacions, en dues de les quals —la governació de Castelló de la Plana o dellà Uixó i la governació de Xàtiva o dellà Xúquer — residia un governador propi, lloctinent del de València Aquesta organització perdurà fins a la Nova Planta 1707 En 1565-72 la governació estricta de València tenia 128 290 habitants 28 509 focs, 37 071 dels quals moriscs 8 238 focs

Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València El 1615 passà al convent de Peníscola per viure-hi amb tota austeritat la regla primitiva La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons

Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma , sobre l’amor i els amants, on es revela com a excellent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles

Cronista i panegirista dels amirites i, posteriorment, de diversos taifes Almeria, València, Xàtiva, Tortosa, Saragossa i Dénia, descriví algunes campanyes d’Almansor Santiago de Compostella, Cervera i d’'Abd al-Malik al-Muẓaffar La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història de l’Àndalus i de les relacions amb els regnes cristians una cassida és dedicada al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon de Barcelona

Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…

D’una família originària d’Alzira, fou cadi de Xàtiva i de la ciutat de Mallorca 1229-30 També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magrib, on fou secretari d’estat i cadi Salé, Meknès S'acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadi, a Lorbens i Gadès És autor d’una història de Mallorca Kitāb ‘ankā'inat Mayyūrqa , utilitzada per al-Maqqarī