Resultats de la cerca

En 1264-65 acompanyà Jaume I a la campanya de Múrcia A la mort del seu germà Pere I de Montcada 1267, rebé la senescalia El rei el nomenà jutge 1274-75 en les qüestions nobiliàries Participà al desafiament de Bordeus 1283 i el 1284 collaborà amb el rei al setge d’Albarrasí Arran de la invasió francesa croada contra Catalunya, 1285 prengué les armes i manà l’avantguarda com a senescal Renuncià a aquest càrrec el 1289 a favor del seu fill Simó, que li premorí Es casà amb la pubilla Sibilla de Cervera El 1251 ambdós vengueren al rei els drets de Sibilla sobre Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí…

El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana Neix a les calcàries cretàcies prepirinenques de la serra d’El Galardón, flueix en direcció meridiana i recorre el terciari detrític del Somontano i dels Monegros Per la vora dreta rep el Guatizalema i, aigua avall de Sarinyena, el Flumen Torça després en angle recte cap a l’E i desguassa al Cinca, prop de Ballobar Des que rep el Guatizalema fins a la confluència, la ribera de l’Alcanadre és regada per canals i séquies Mou les hidrocen trals de Huerto potència installada 80 kW i de Bierge 80 kW El territori comprès entre…

És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El sector…

La vila 471 m alt és centrada per l’església parroquial d’origen medieval, amb una façana renaixentista i l’antic palau dels bisbes de Lleida, actual casa de la vila, del s XVI hi ha diverses cases pairals dels s XV al XVIII El terme inclou el poble de Cofita , vora el Cinca, i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya

Comprèn, doncs, una bona part de les comarques catalanes de la Llitera, el Segrià i el Baix Cinca i de l’aragonesa de la Ribera de Cinca, i serveix de transició entre les comarques fisiogràfiques de la Noguera, el pla d’Urgell i les Garrigues, a llevant, i el Somontano de Barbastre i els Monegres, a ponent D’ençà de l’establiment dels regadius dominats pel canal d’Aragó i Catalunya, hom tendeix a fer coincidir els límits de la Llitera com els de l’Urgell, a l’altra banda del Segre amb els de l’àrea regada, i resten inclosos a la Ribagorça, de secà, els contraforts…

El seu règim és nival Neix al massís de Vinhamala, flueix en direcció meridiana per la vall de Broto, i a l’altura de Fiscal gira vers l’est tot regant Boltanya desguassa al Cinca prop d’Aïnsa

El sector d’horta de la riba del riu, al N de la presa de Vilella, ha estat ampliat modernament pel canal de Saidí, derivat del canal d'Aragó i Catalunya El regadiu ocupa així bona part del terme i permet la subsistència de la població disseminada, bé que escassa Els principals conreus són les hortalisses, el cotó, els arbres fruiters que han anat desplaçant la tradicional figuera, així com les oliveres La major part dels nous regadius és ocupada pels cereals 1500 ha de blat i 400 d’ordi, el blat de moro 200 ha i el farratge 200 ha El bestiar de llana i porcí i l’avicultura, així com les…

Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una…

Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona Des del 1897 dirigí l’observatori meteorològic del Collegi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorta Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura

Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia 1411 i, per tant, fou excomunicat Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de…