Resultats de la cerca
Es mostren 3722 resultats
protestantisme
Cristianisme
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per ella.
La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…
Giacomo Meyerbeer
Música
Compositor alemany.
Vida El seu nom real era Jakob Liebmann Beer, però afegí al cognom patern el de la seva mare Meyer, que, com el seu pare, provenia d’una família rica i important en el si de la comunitat jueva de Prússia La seva casa a Berlín era un destacat centre d’activitat cultural Només amb onze anys, fou presentat en públic com a pianista Els seus primers professors de composició foren CF Zelter i BA Weber Entre el 1810 i el 1811 estudià amb l’Abbé Vogler, a Darmstadt, on fou company i amic de Carl Maria von Weber El 1910, a Berlín, havia estrenat la seva primera obra per a l’escena, el ballet Der…
,
Vinçà
La vila de Vinçà, a la dreta de la Tet; al fons, els Aspres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou, a més d’aquesta vila, els llocs de Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès pràcticament del tot a la dreta de la Tet, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…
Calais
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, al Bolonès, França, vora el pas de Calais.
Antiga ciutat i fortalesa, voltada per nombrosos canals i molls, s’ha anat desenvolupant sobretot com a port de trànsit entre França i Anglaterra És, alhora, un nucli industrial, amb fàbriques tèxtils fibres artificials i de productes manufacturats És el primer port francès Bé que molt perjudicada durant la Segona Guerra Mundial, presenta encara alguns exemplars del seu passat medieval l’església gòtica de Notre-Dame segles XIV-XVI i la torre Du Guet segle XIII A la fi del segle X inicià el desenvolupament, sota els comtes de Flandes, i fou fortificada el 1224 pel comte Felip de Boulogne El…
ports de Beseit
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del…
Basilicata
Divisió administrativa
La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…
Colúmbia Britànica

Explotació forestal a les muntanyes Rocalloses (Colúmbia Britànica)
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Província de l’oest del Canadà, entre les Rocalloses i el Pacífic.
La capital és Victoria El relleu és complex hi ha un primer sector, format per la part septentrional de les Rocalloses, que no sobrepassa els 3 000 m Després ve l’altiplà de Stikine al nord, el de Nechako al centre, i al sud, el del Fraser Les muntanyes de la Costa, continuació de la serralada de les Cascades dels EUA, mitjançant les muntanyes de Saint Elias s’uneixen amb l’Alaska Range D’entre les illes que constitueixen el cordó litoral cal assenyalar les de Vancouver, Queen Charlotte i l’arxipèlag Alexander Malgrat llur latitud 50-60° nord, i a causa de la influència de la derivació…
passió
Literatura
Teatre
Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic
medieval ( misteri
) i, en darrer terme, del cant litúrgic de la pàssia
.
Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…
Castalla
Castalla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, als corredors del Sistema Subbètic valencià.
La meitat oriental del terme s’integra al fons de la foia de Castalla , capçalera del riu de Castalla o riu Verd anomenat de Montnegre aigua avall del pantà de Tibi, que rep nombroses rambles afluents de Canyoles, de Peret A ponent comprèn, a més, una part muntanyosa formada per la Serra de l’Arguenya la Replana, 1228 m i els seus contraforts de la penya de l’Àguila 1050 m i el Gurugú 1034 m, per la serra de Castalla el Xarco, 1109 m i per les penyes del Llitero al sud-oest, i pel Maigmó 1296 m i el Despenyador 1260 m al sud aquest sector és barrancós i cobert de pinedes Més de la meitat del…
ensalada
Literatura
Música
Composició poètica i musical d’estil madrigalesc, a quatre veus o més, conreada a la península Ibèrica al s. XVI. La denominació es deu als elements heterogenis que la integren.
És una mena de quòdlibet, obra de miscellània de la fi de l’edat mitjana conreada a Alemanya Segurament té relació també amb el fricassé francès dels s XV i XVI De metre lliure i sense forma estròfica fixa, hi alternen diferents llengües, entre les quals el llatí, el català, el castellà, el portuguès, l’italià i el gascó L’obra és formada per diferents números, i a vegades té una extensió de més de dos-cents versos Segons Juan Díaz Rengifo, en la seva Arte poética española 1592, és una composició de cobles redondillas en les quals es barregen totes les diferències de metre Conté fragments…
