Resultats de la cerca

El 1375 era mestre de l’obra de la porta lateral, dita dels Apòstols , de la seu de Girona, però fins el 1394 no fou nomenat mestre major de la catedral El 1383 feu un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II i de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, també per a la seu gironina Aquestes dues darreres obres, collocades a força alçada, es caracteritzen, malgrat el seu estil arcaïtzant, pel tractament acurat i estilitzat i per la perfecció tècnica El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, el capítol de la seu de Mallorca…

Es formà a Llotja i a Brusselles, on exposà a l’Exposició Universal del 1910 i fou premiat el 1911 De nou a Barcelona el 1916, exposà sovint individualment i en mostres oficials, especialment a les de Primavera dels anys trenta, on s’alineà dins el Saló de Barcelona Collaborà amb escenògrafs, i sobresortí com a retratista Apelles Mestres , Museus d’Art de Barcelona

Es formà a l’Escola de Llotja, a Barcelona El 1864, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, on residí fins 1877 Hi feu talles, grans escultures allegoricoornamentals Comerç , Indústria , Banca i Agricultura , a la façana de l’ara enderrocada Borsa de Comerç i altres obres independents Del 1876 data una de les seves obres més conegudes Una víctima de la guerra civil , al Museo de Bellas Artes de Montevideo, que fou destinada a l’Exposició de Filadèlfia Altres obres importants són Gaucho borracho , Gaucho oriental i fonts i ornaments per vàries viles Utilitzà sobretot la fusta…

A 26 anys anà a Baza Andalusia, on es casà i emparentà amb la família Mena Installat a Granada el 1650, fou un quant temps cap del taller dels Mena En arribar Alonso Cano a Granada fou deixeble seu Les seves obres conegudes són posteriors a aquesta influència Ecce Homo Granada, Capilla Real, Sant Miquel Granada, ermita del sant, Sant Rafael i Sant Joan de Déu Granada, església de Sant Joan de Déu Diverses vegades l’ajudaren els seus fills Raimon, Cecili, José de Mora i Diego de Mora Granada 1658 — 1729, que obrí taller propi el 1682 i té obres a la catedral, al convent de la Mercè, al de les…

Format amb Josep Reynés a Llotja, on des del 1901 fou professor Expositor de les exposicions oficials barcelonines Conreà un realisme anecdòtic de temes populars molt ric en detalls — Desemparats 1891, Bugadera 1897 — , i dins la mateixa factura, passà al final del segle per un simbolisme temàtic patent a Amor i Treball primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1899 La seva obra més famosa i representativa és el grup Tornant del mercat 1904, Museu d’Art Modern de Barcelona És autor del monument a Manelic , a Barcelona 1909 parc de Montjuïc Té obres públiques a Puerto Rico i a…

Pertanyent estilísticament a l’anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida Amb Pere Bonull féu ~1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, i potser treballà personalment l’estàtua jacent de la reina

Estudià a Llotja Deixeble d’Antoni Alsina i Amils i del pintor Borràs Abella, treballà al taller d’Eusebi Arnau El 1928 fou pensionat a Itàlia i féu també viatges d’estudis a Bèlgica i a París Primer premi d’escultura del concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona 1954 amb Maternal , medalla d’or en el concurs del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1955 i segon premi d’escultura en l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1960, fou vocal de la junta del Cercle Artístic i de l’Ateneu Barcelonès, on també exercí la docència Conreà així mateix el dibuix i la pintura

Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals

Conegut com a Jaume Molins I Deixeble de Tomàs Artigues Director de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, l’altar major de la del Salvador de Requena Plana d’Utiel, el d’Almenara Plana Baixa i altres retaules a l’església parroquial de Dénia Marina Alta El seu fill Jaume Molins País Valencià — València 1782, conegut per Jaume Molins II , féu a València estàtues a la façana de l’església del Temple i el retaule major de l’església del Collegi de Sant Tomàs de Villanueva

Autodidacte Exposà escultures femenines de pedra i bronze a les Exposiciones Nacionales de Barcelona 1944 i Madrid 1945 S’integrà al grup Lais i fou un dels signants del Manifest Negre 1949 La seva obra es caracteritza per una certa influència arcaïtzant