Resultats de la cerca
Es mostren 3894 resultats
Joan Boldó i Climent

Joan Boldó i Climent
© Arxiu Família Boldó
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona…
Àngel Tarrach i Barrabia
Font d'Àngel Tarrach i Barrabia a la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Bailèn de Barcelona (1923)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill de l’escultor marbrista Josep Tarrach, que féu treballs per a la cúpula de la catedral de Barcelona Format a Llotja, fou deixeble de Rafael Atché i més tard de Josep Clarà i Aristides Maillol Estudià, posteriorment a Madrid i París Formà part del Grup de les Arts i els Artistes sota el guiatge de Francesc Pujols, on hi havia artistes com Gargallo, Picasso i d’altres Féu diverses exposicions a Barcelona De la seva obra a Catalunya destaquen la font de la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Bailèn 1923, l’estàtua del Míliu 1935, a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona, retrats…
Josep Ribera i Salvans
Químic i empresari.
Establert a Mèxic des del 1947, entre el 1951 i el 1955 estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México la carrera d’enginyer químic Professionalment treballà en l’empresa química multinacional Du Pont 1959 i s’especialitzà en tecnologia d’elastòmers El 1989 fou nomenat director general de Colorquim, del mateix grup Du Pont, fins que es jubilà Fou un dels fundadors del Grupo Hulero Mexicano S’incorporà a les activitats de l’ Orfeó Català de Mèxic , sobretot a la massa coral que presidí, 1980-83 i a l’Esbart Dansaire Fou membre fundador de la Joventut de l’Orfeó…
Pau de Ballester i Convalia

Pau de Ballester
© Fototeca.cat
Religions orientals
Arximandrita i bisbe de l’Església ortodoxa grega.
Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa grega Es traslladà a Atenes, on féu estudis de teologia Ordenat sacerdot a Atenes 1954, aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau Traduí textos litúrgics de l’Església ortodoxa al castellà, basant-se en els còdex bizantins de la Biblioteca Patriarcal Treballà…
Narcís Duran
Cristianisme
Missioner franciscà.
Professà al convent de Girona el 1793 Passà al collegi de missions de San Fernando de Mèxic i, el 1803, fou destinat a la missió de San José, a l’Alta Califòrnia El 1817 acompanyà el capità Luis Arguello en una expedició pels rius Sacramento i San Joaquín, per tal de fundar noves missions deixà escrit un diari de l’expedició Fou comissari prefecte de la missió de San Fernando de Califòrnia 1838-46 Excellí pels seus coneixements musicals, i entre les seves composicions hi ha una Misa de Cataluña
Vicent Fe i Castell
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Periodista i autor dramàtic.
Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de València Vinculat al valencianisme i al republicanisme, collaborà a l’entitat València Nova 1906 i a les revistes El Cuento del Dumenche 1908 i El Cuento Valencià 1910 Fou propietari i redactor en cap d’ El Mercantil Valenciano , per la qual cosa exercí també de periodista Escriví diverses obres de teatre popular en català i en castellà que tingueren un gran èxit, com el sainet Les criades de laplaceta 1900, i la revista Portfolio de Valencia 1898, en collaboració amb el també popular Maximilià Thous Desterrat el 1929 per la dictadura de Primo…
,
Rufino Tamayo
Pintura
Pintor i muralista mexicà.
Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi…
Ricard Marín i Llovet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i aquarel·lista.
Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'exilià l’any…
Magí Murià i Torner
Cinematografia
Periodisme
Director cinematogràfic i periodista.
El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin 1915, Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort El 1917 féu els films en episodis Vindicator , dins la línia del Fantomas de Feuillade Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell 1932 Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa 1913-15 i fou director del setmanari La Dona Catalana 1925-34 El 1939 s’exilià a Mèxic
Félix Candela Outeriño
Arquitectura
Arquitecte castellà, establert a Mèxic des del 1939.
Estudià a Madrid Rebé la influència de l’enginyer Torroja, a Mèxic, en la construcció de cobertes de gran audàcia, amb gruixos inversemblantment reduïts A la ciutat universitària de Mèxic construí el seu primer paraboloide hiperbòlic, de 16 mm de gruix, substituint l’ús de les clàssiques voltes esfèriques Són obres seves les esglésies de la Virgen de los Milagros 1954, a Mèxic, de clara influència gaudiniana, la de Nuestra Señora de la Soledad, Coyoacán, Mèxic 1956, la de San Vicente de Paúl, Mèxic 1960, i la planta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina