Resultats de la cerca

El 839 era al centre religiós del pagus Xistabiense , dins la diòcesi d’Urgell en depenien la resta d’esglésies i viles de la contrada Sembla que s’havia establert sobre un nucli monàstic de tradició visigòtica Amb el progrés de la repoblació tornà a la categoria de simple monestir, dins la diòcesi de Roda El 1076 fou unit, amb el d’Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats Dificulta el seu coneixement una sèrie de documents falsificats per a garantir els seus béns entre els quals dos privilegis del rei de Pamplona Sanç II Abarca dels anys 962 i 987 garantint la…

Iniciades a començament del segle XIX, les conferències episcopals eren simples reunions periòdiques dels bisbes d’una província eclesiàstica sota la presidència del metropolità Ha estat el concili II del Vaticà que ha donat consistència i impuls a les conferències nacionals i el Codi de Dret Canònic del 1983 n'ha reglamentat el funcionament cànons 447-459 A la conferència episcopal pertanyen de dret tots els bisbes residencials, coadjutors i auxiliars, els quals elegeixen un president El reglament ha de rebre l’aprovació de Roma, i les seves decisions no tenen per elles mateixes…

Anomenat Manuale o Liber Manualis , es formà al principi del s XVI La publicació del Liber sacerdotalis de Castellani 1523 fou la base del Rituale romanum , promulgat el 1614 per Pau V El concili II del Vaticà promogué una profunda revisió, que donà com a fruit l’edició de rituals totalment nous A Catalunya, des de mitjan s XV, alguns exemplars porten en llengua catalana els diàlegs entre el prevere i els fidels, les admonicions presbiterals i les pregàries dominicals dels fidels El ritual català més antic conservat és escrit l’any 1218 per a ús del monestir de Sant Cugat del…

Format a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou ordenat de sacerdot el 1942, i el 1943 fou nomenat professor de teologia dogmàtica del seminari de Vitòria El 1961 fou consagrat bisbe auxiliar de Sevilla, malgrat l’oposició de Franco En 1968-72 fou bisbe de Santander i, simultàniament, administrador apostòlic de la diòcesi de Bilbao El 1971 fou nomenat bisbe de Còrdova, i el 1978 ocupà l’arquebisbat de Pamplona, càrrec que exercí fins el 1992 Afí al sector renovador de l’Església espanyola i partidari de les reformes del Concili II del Vaticà , el 1970 fou l’autor, juntament…

Estudià al seminari de Mallorca i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en història eclesiàstica 1962, i es diplomà en arxivística 1953 a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà El 1965 es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Exercí del 1954 al 1965 a l’arxiu diocesà de Mallorca, fou professor d’història i paleologia al seminari 1957-65 i dirigí la Biblioteca March de Palma Collaborà en Estudios Lulianos , Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana , Analecta Sacra Tarraconensia i altres revistes, on publicà nombrosos articles sobre història…

Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat 1948 i fou repetidament elegit president del Collegi de Rectors de Barcelona Cal remarcar el seu prefaci a les obres completes de Josep Torras i Bages 1948 i l'epíleg a les de Jacint Verdaguer 1949 A part els estudis de caràcter pastoral, s’especialitzà en la història eclesiàstica catalana estudis en part inèdits, sobretot el segle XIX, el Modernisme religiós, les relacions entre el Vaticà i Catalunya, l’integrisme Sardà i Salvany, Pey-Ordeix i grans personalitats eclesiàstiques, com Josep Morgades, Josep de Calassanç…

Des del 1917 fou professor de Sagrada Escriptura a Valkenburg, i després a Roma, a la Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bíblic, del qual fou nomenat rector el 1930 Dirigí la revista “Biblica” Ocupà càrrecs d’importància a la cúria romana consultor de les congregacions de seminaris, de ritus i del Sant Ofici, president de la comissió per a la nova versió del saltiri, i també confessor de Pius XII Promogué l’acceptació dels gèneres literaris de l’Escriptura L’any 1959 Joan XXIII el creà cardenal, i més tard president del nou secretariat per a la unió dels cristians, càrrec des del…

Llicenciat en Teología per la universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat de sacerdot l’any 1958 Entre altres càrrecs i títols, fou rector del Collegi Major de sant Joan de Ribera de Burjassot professor i rector del Seminari Metropolità director del Convictori Sacerdotal, collegial perpetu i rector del Collegi Seminari Corpus Christi canonge de l’Església Catedral i vicari general de l’arquebisbat El febrer de 1988 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de València, amb Miquel Roca com a arquebisbe titular En morir aquest, fou designat administrador diocesà del gener a l’octubre de 1992…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1957, on seguí estudis eclesiàstics i cursà els de filosofia a la Universitat de Lovaina Bèlgica Doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull , de la qual fou catedràtic fins a la jubilació 2009, s’especialitzà en el racionalisme crític de Karl Popper i Hans Albert En els períodes 1969-80 i 1986-88, fou prefecte d’estudis del monestir de Montserrat Els seus treballs s’han centrat en la filosofia del llenguatge , l’ hermenèutica filosòfica i la filosofia contemporània Des de l’any 1970 al 1987 fou director de la revista Documents d’Església  i, entre…