Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Jaume II de Catalunya-Aragó
Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just, en una miniatura del Llibre Verd
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95).
Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…
,
hort del Cura
Jardí d’Elx (Baix Vinalopó) als afores del nucli urbà, poblat per unes 700 palmeres i altres espècies vegetals pròpies de la regió; hi ha alguns exemplars rars, com l’anomenada Palmera Imperial, hermafrodita, diversificada en 7 troncs.
Li donà el nom el sacerdot Josep M Castaño mort el 1918, que en fou el propietari
Antoni Ferrando i Francès

Antoni Ferrando i Francès
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Doctor en filosofia i lletres 1976 per la Universitat de València, on el 1983 fou nomenat catedràtic de filologia catalana, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica Director de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1983-86 i 1992-2001, des del 1982 està al capdavant de la collecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i els anys 1986-2002 dirigí Caplletra Revista internacional de filologia És membre numerari de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans 1985 i de la junta de govern de l’ Associació Internacional de…
,
serra de Crevillent
Serra
Alineació muntanyosa (835 m alt.) del País Valencià, que limita el camp d’Elx (Baix Vinalopó) i l’horta d’Oriola (Baix Segura), al sud, de les Valls del Vinalopó, al nord, continuada ja dins Múrcia per la serra de Favanella.
Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos…
comunitat de regants
Agronomia
Associació de beneficiaris d’una séquia o d’un altre sistema col·lectiu de regatge.
A la regió de Lleida, la comunitat més extensa i antiga documentada és la que agrupa tots els agricultors i industrials que es beneficien de les séquies de Pinyana, de Fontanet i de llurs derivades ambdós cabals foren atorgats per Ramon Berenguer IV vers el 1150 a dos cavallers i el 1204 els drets foren cedits a la ciutat de Lleida concessió confirmada per Pere I el 1213 Des d’aleshores els regs depengueren del consell municipal, que n'encomanà l’administració a una junta, la Prohomenia del Segrià i Fontanet, que perdurà fins la Nova Planta 1716 El 1758 fou establerta la Junta de Sequiatge un…
bisbat de Menorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que comprèn l’illa de Menorca i té la capital a Ciutadella.
La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del segle V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia…
camí
Construcció i obres públiques
Via rural, natural o construïda.
Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que consistia, sembla, sobretot en…
tir

Tir al plat . Camp de tir de skeet , màquina llançaplats i blanc
© Fototeca.cat
Esport
Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc, de precisió o de pressió.
Segons l’arma emprada, cal distingir el tir al blanc silueta i precisió, el tir al vol plat i colom i el tir amb arc Les competicions de tir admeses als Jocs Olímpics són el tir de velocitat amb pistola 60 trets en dues sèries a 25m el blanc són unes siluetes d’1,60 m d’altura per 45 centímetres d’amplada, dividits en deu zones concèntriques, el tir amb pistola lliure 60 trets a 50 m sobre blancs quadrats amb 10 cercles concèntrics a partir de 5 centímetres, el tir amb carrabina amb blanc mòbil 60 trets a 50 m amb blanc mòbil exposat durant 5 segons i 2 segons i mig, el tir amb carrabina de…
col·leccionisme
Història
Fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…
bisbat d’Oriola-Alacant

Bisbat d’Oriola-Alacant
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat d’Oriola i des del 1959 també la ciutat d’Alacant.
La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina