Resultats de la cerca

S’inicià amb el recull Primers dies de 1968 1968, al qual seguiren Setembre 30 prologat per Gabriel Ferrater, 1969, Vida privada 1972, Memòria i 1979 i A favor meu, nostre 1981, que aplegà, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 1984 Posteriorment ha publicat Berlin suite 1985, Homenatge a Walter Benjamin 1988, Tria de poemes 1994, L’amor a Barcelona 1998, l’antologia Poemes 1969-2007 2008 i Animals i plantes  2010 La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació…

Es formà a Llotja amb Àngel Ferrant Exposà als Salons de Primavera barcelonins 1934, 1937, a l’exposició de l’ADLAN a la Llibreria Catalònia 1935, a la del Grup Superrealista Breton, a la galeria Charles Ratton de París 1936 i a la d’Art Català —Pro Víctimes del Feixisme—, a Mèxic 1937 Posteriorment es dedicà a l’interiorisme i al disseny, i obtingué el Delta d’or ADI-FAD el 1961 i el 1962 Fou membre fundador del Club Cobalt 49 i d’ADI-FAD

Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà pràcticament l’actual…

Germà d’Antoni M Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina” Collaborà a l' Enciclopedia Espasa , i publicà algunes obres pietoses Fou membre corresponent 1946 de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans

Rebé del seu pare, Joan Llongueres i Badia , els primers ensenyaments musicals, que amplià a Barcelona amb Vicenç M de Gibert i amb Blanca Selva Harmonitzà cançons tradicionals i escriví, entre altres obres, les cantates corals  La fona de David 1971, El cavaller i el drac 1972 i La petita venedora de llumins 1973, una sarsuela, sardanes Marició i música religiosa A banda de la seva faceta com a compositor, obtingué una àmplia projecció com a director de cors Abans del 1936 dirigí l’Escola Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Des del 1946 fou sotsdirector de l’Orfeó Català…

Es llicencià en filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona 1986, on també s’inicià en l’activitat teatral com a membre fundador de l’Aula de Teatre Amb el Teatro Fronterizo construí l’espectacle Minimmal show 1987, editat el 1992 juntament amb Miquel Górriz Els seus primers textos exploren les possibilitats formals del teatre i aborden el tema de les relacions humanes Elsa Schneider 1987, premi Ignasi Iglésias, Òpera 1988, En companyia d’abisme 1988,  L’ajudant 1988,  Tercet 1988 i  Tàlem 1989 La seva dramatúrgia es basa en l’enigma, l’ambigüitat i la indeterminació…

Estudià a l’Escolania de Montserrat entre el 1830 i el 1835, on fou deixeble de Benet Brell, Rafael Palau i Jacint Boada Des del 1840 fins al 1856 exercí com a organista a l’església de Sant Fèlix de Sabadell El 1852 fou ordenat de capellà Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic Organista a la catedral de Vic a partir del 1857, compongué música religiosa per a les celebracions litúrgiques de la seu vigatana deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral Autor, a més, de l’oda simfònica La armoniosa

Ha practicat una àmplia gamma de creació que inclou la pintura, l’ assemblage , la manipulació fotogràfica, el cerimonial, les accions i les festes Després d’una etapa catalana guanyà, el 1965, una borsa d’estudi atorgada pel govern francès Residí a París fins el 1972, i aleshores es traslladà a Nova York, on viu actualment Les seves sèries de Soldats saldats , basades en la utilització de petits soldats de plàstic policromats cobrint superfícies planes i objectes, els menjars acolorits i els cerimonials —aquests, fets juntament amb els grups de catalans de París i de Nova York— n’han fet un…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’inicià professionalment en el diari Avui Especialitzat en crònica i anàlisi política, el 1992 fou enviat a Madrid com a corresponsal del mateix diari i el 1996 en fou nomenat delegat Dos anys després s’incorporà a El Periódico  com a redactor en cap de la secció de política Després d’una breu etapa com a responsable de l’edició catalana d’ El País , del 2010 al maig del 2019 fou director d’ El Periódico de Catalunya El setembre del 2019 fou nomenat cap d’Informació i Actualitat de Radiotelevisión Española…

Llicenciat en dret, economia i filologia catalana, ha estat professor de català, entre altres, a l’ Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona 1977-88, i a la Divisió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l’assignatura de Literatura catalana medieval III Membre de la Junta Permanent de Català i jurat dels premis Baldiri Reixac, ha pronunciat nombroses conferències i ha participat en nombrosos colloquis arreu dels Països Catalans sobre història de la llengua Collaborador de Joan Solà , el 1998 publicà amb ell Història de la lingüística catalana 1775-1900 ,…