Resultats de la cerca

Nascut d’una escissió dins d’ Un tros de paper , publicà 33 números 10 de juny de 1866- 20 de gener de 1867 Tot i l’èxit de venda, fou suspès per l’editor, Innocenci López , perquè les circumstàncies del moment no eren pas favorables a l’humor ni a la crítica, ni que fos de costums

Considerat, amb Alfred Binet i Théodule Ribot , fundador de la psicologia francesa moderna, s’especialitzà en l’estudi dels sentits i treballà amb èxit en la psicologia experimental i en la patològica Editor fins a la seva mort de l' Année Psychologique , publicà, entre altres obres, La sensation, guide de vie 1945 i La psychologie différentielle 1949

Fou mestre de capella de la catedral d’Estrasburg El 1792 anà a Londres, on dirigí concerts en els quals competí amistosament amb el seu antic mestre Haydn Establert a París, esdevingué editor de música i fabricant de pianos que foren famosos per llur qualitat Les seves composicions simfonies, simfonies concertants, concerts i música de cambra són elegants i refinades

Benedictí de la congregació dels maurins, historiador de la seva congregació i de la litúrgia i editor d’una copiosíssima documentació extreta de biblioteques de França, Bèlgica i Alemanya, que ell recorregué personalment, per a l’obra Gallia Christiana , en la qual treballà set anys De les seves obres cal destacar De antiquis Ecclesiae ritibus 1700-02, en tres volums

Professor de llengua i literatura ídix  a la Universitat de Columbia i director de l’Atles Cultural i Lingüístic de la cultura asquenazita És autor d’un dels tractats més influents sobre sociolingüística Languages in Contact Findings and Problems , 1953 i d’estudis importants sobre semàntica Explorations in Semantic Theory , 1966 Fou editor, amb A Martinet, de la revista lingüística Word

És considerat editor del Tractat de la concepció de la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella, d’un Officium beatae Mariae virginis 1486 i del Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís Convingué amb Nicolau Spindeler 1489 la publicació de Tirant lo blanc i mantingué un actiu comerç bibliogràfic amb els estats d’Itàlia i d’Alemanya

Fou professora a Brusselles Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim de Currer Bell la primera novella, The Professor, no trobà editor i fou publicada pòstumament 1856 Per contra Jane Eyre 1847 aconseguí una gran anomenada Aquesta, juntament amb Shirley 1849 i Villette 1853, que vénen a ésser una nova versió de The Professor, obrí pas a la novella feminista anglesa

Germà de l’editor  Gustau Gili Es destacà com a paisatgista El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona En el període 1895-1908 collaborà en L’Esquella de la Torratxa , on emprà el pseudònim L Alegret Illustrà un Misal romano i altres obres

Heretà el negoci del seu pare, Pere Josep Gelabert i Llabrés , editor i director d' El Genio de la Libertad i d' El Isleño 1857-98, òrgans del partit progressista de Mallorca Edità Calendario de las Islas Baleares 1863-75, Almanaque Balear 1861, 1876-91, Museo Balear primera època, 1875-77, i La Ignorància 1879-85, que publicà Pronòstic Mallorquí 1883-84

Fou el fundador del projecte GNU i de la fundació pel desenvolupament i difusió del programari lliure Free Software Foundation És conegut per haver desenvolupat l’editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB També és l’inventor del concepte de copyleft , que garanteix les llibertats d’ús, modificació i distribució del programari, mitjançant la llicència GPL, Llicència Pública General GNU