Resultats de la cerca

El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres 1969, especialitzat en semítiques, i arxiver des del 1979 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en fou secretari i responsable de la Cancelleria Reial Es dedicà a l’estudi dels jueus catalans medievals i, del 1985 al 1988, fou president fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, precedent de la  Societat Catalana d’Estudis Hebraics , filial de l’Institut d’Estudis Catalans Impulsor de la revista Calls 1986-90, hi publicà una important bibliografia crítica del judaisme català També fundà 1981…

Fill segon del rei Sanç III de Pamplona i de la comtessa Major o Múnia de Castella Mort el seu pare, prengué el títol de rei de Castella Vers el 1032 es casà amb Sança, germana de Beremund III, rei de Lleó, que era la usufructuària del regne de Lleó, per minoritat de Beremund Arribat Beremund a majoritat, volgué possessionar-se del regne, però fou vençut i mort a la vall de Tamarón 1037, cosa que permeté a Ferran d’annexar-se Lleó així creà un precedent que, dos segles més tard, portà a la unió definitiva Les relacions amb el seu germà Garcia V de Pamplona foren molt variants, primer d’…

Filla de Carles III el Noble i d’Elionor de Castella, el 1402 es casà amb Martí el Jove , rei de Sicília, del qual tingué un fill 1406, Martí, que morí infant En morir Martí el Jove, Blanca romangué a Sicília com a vicària i lloctinent reial 1409-15 No aconseguí de dominar els barons de Sicília, que es dividiren en dues faccions rivals, capitanejades l’una per Sanç Roís de Liori, en la qual se sostingué la reina, i l’altra per Bernat de Cabrera La situació es complicà en morir el rei Martí l’Humà, hereu del seu fill a la corona siciliana La persona de la reina fou cobejada pels qui pretenien…

Des de molt jove milità en el catalanisme, primer a Palestra i, des del 1935, a Nosaltres Sols Ferit al front d’Aragó durant la Guerra Civil Espanyola, fou pres pels rebels a Tarragona L’any 1945 creà el grup antifranquista i catalanista Resistència Nacional i collaborà activament amb el Front Nacional de Catalunya , partit en el qual tanmateix no s’integrà mai Creà aquests anys Públia, empresa de publicitat cinematogràfica que acollia també una llibreria que posteriorment rebé el nom de Llibreria Joan Ballester, que esdevingué un centre d’activisme catalanista, especialment…

Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…

Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…

Un privilegi reial per a la creació d’un estudi general ja fou atorgat, després d’un seguit d’actuacions del municipi, el 1446 per Alfons IV de Catalunya-Aragó tanmateix, hom no n'aconseguí la confirmació eclesiàstica i l’arbitri dels fons necessaris per a assegurar-ne el funcionament fins més tard, i la primera pedra no fou collocada fins al desembre del 1561 Començà a funcionar a l’edifici de les Àligues, a la plaça de Sant Domènec, el 1572 Hom hi impartia els estudis de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia i també dret i medicina, però llur importància devia ésser menor…

Encara que la idea de recobrament i de restauració fou tinguda des de temps molt reculats, el concepte en el seu sentit antonomàsic i tòpic és modern i fou introduït en la historiografia catalana, procedent de la castellana, en temps probablement no anteriors a mitjan segle XIX L’acció de la reconquesta peninsular no fou contínua ni amb un ritme semblant en tots els estats cristians de la Península L’asturianolleonesa, després d’un període inicial de concepcions més aviat localistes, incorporà l’ideal de restauració de la monarquia visigòtica des del començament del segle IX, en…

Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet…

Membre de la família d’arquitectes Rovira Titulat a San Fernando el 1842 Arquitecte municipal de Barcelona des del 1867, fou destituït per l’ajuntament popular el 1869 i nomenat altra vegada el 1870 D’estudiant publicà uns plànols dels desapareguts Banys Nous 1834, però el primer treball documentat i encara existent de Rovira es un plànol de Sant Feliu de Codines de l’època en que feia les milícies 1836 Autor del Teatre Circ Barcelonès 1853 i de la Llotja del Palau Moja a la Rambla 1856 Fou el guanyador del concurs per a l’Eixample de Barcelona 1859 amb un interessant projecte urbanístic…