Resultats de la cerca

Estudiós de la dansa i músic per vocació, compaginà aquestes activitats creatives amb la de diplomàtic, que inicià el 1976 Director de relacions culturals del Ministeri d’Afers Estrangers i director executiu de l’Asia-Europe Foundation, a partir del 1998 fou ambaixador a les Filipines, Singapur i, els darrers tres anys de la seva vida, a Seül Compongué més de setanta obres musicals, estrenades, fou pianista i director d’orquestra, a més d’estudiós i divulgador de la dansa com a director de la revista Cairón Madrid i autor de les monografies El indiscreto encanto de la danza 1989…

Encoratjat pel caputxí Melcior de Tivissa, el 1882 s’embarcà cap a Amèrica, junt amb Fidel de Montclar i altres joves S'uní als caputxins catalans d’Ibarra Equador Ordenat el 1889, fou successivament custodi provincial de Colòmbia 1902-06, amb residència a Túquerres, i superior del convent de Cartago 1906-13, a Costa Rica, on se significà heroicament quan la ciutat es veié assolada pel terratrèmol de l’any 1910 assistí els damnificats i reconstruí l’església i el convent El 1913, Pius X el nomenà vicari apostòlic de Guam Illes Filipines, i el setembre del mateix any fou consagrat…

Conegut amb el nom de religió de Joaquim Maria de Llavaneres Germà de Josep de Calassanç Vives i Tutó El 1871, ingressà a l’orde dels caputxins, a Guatemala, seu dels caputxins catalans exclaustrats, on seguí el seu germà, que més tard esdevindria cardenal Hi fou ordenat de sacerdot el 1878 Retornat a l’Estat espanyol, intervingué decisivament en la reorganització de l’orde, com a comissari apostòlic recuperà els convents de l’orde i en creà alguns de nous Fou el primer provincial de la província hispànica restaurada Encaminà l’activitat missionera vers les illes Carolines, les …

A divuit anys assolí el títol mundial juvenil a Estocolm Dos anys després començà una gran carrera internacional amb l’obtenció del títol de Gran Mestre Les victòries als torneigs de Moscou 1971 i Hastings 1972, entre d’altres, el portaren a disputar, i a guanyar, el 1974, el torneig de candidats, contra el seu compatriota Korčnoj Un any després assolí el títol mundial, per renúncia del nord-americà Robert Fischer, que defensà contra Korčnoj a Baguio Filipines el 1978 i a Merano Itàlia el 1981 Mantingué el títol fins el 1985, que el perdé davant de Garry Kasparov El 1993, després…

L’origen del barri se situa al final del segle XIX, quan un grup de famílies xineses procedents de les Filipines o de Cuba s’hi installaren fugint de les guerres d’independència, origen reflectit en el nom del barri, allusiu al clar predomini, al principi, de població ètnicament asiàtica Formava un entramat de barraques sense paviment ni clavegueram, bé que s’hi construïren algunes cases, a més de l’església de Sant Pere Pescador incendiada durant la Setmana Tràgica, un dispensari i una escola La misèria endèmica del barri s’agreujava amb els temporals que periòdicament l’arrasaven Fou…

Molts antropòlegs han cregut que tots aquests pobles eren d’un tronc comú, però actualment hom parla amb més exactitud de dos grups ben diferenciats de pigmeus els africans i els asiàtics Els africans viuen a la zona de selves tropicals de l’Àfrica central, al Gabon i al Camerun Tenen el cos massís, els membres curts i el cap de mida normal La pell és d’un to marró fosc, tirant a grogós tenen el cabell molt cresp i són molt més peluts que els negres Les faccions assenyalen un fort primitivisme nas i boca són amples, els llavis són molt gruixuts i tenen el mentó fugisser Són nòmades, viuen de…

Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció…

Els seus productes s’adrecen tant a l’àmbit domèstic com a l’industrial Fou creada el 1951 pels enginyers Eduard Soler i Josep Palau, que establiren la primera fàbrica a Ripoll, seu de l’empresa El 1956 hom amplià la fàbrica i el 1962 es construí la nau actual, amb una superfície total de 22 000 m 2 i capacitat per a 500 treballadors A més de Ripoll, a Catalunya té fàbrica a Sils i un centre logístic a Parets del Vallès A la resta de l’Estat espanyol té tres fàbriques més 2008, i també a França, la Gran Bretanya, Mèxic, EUA, la Xina, Singapur, les Filipines, Malàisia, Tailàndia i…

Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i, juntament amb…

Les zones econòmiques especials mostren una tipologia diversa segons quins siguin els sectors liberalitzats zones de lliure comerç, ports francs, àrees industrials, etc Amb la seva implantació, les autoritats cerquen atreure la inversió, sigui estrangera o del mateix país Les zones econòmiques especials són impulsades per consorcis de titularitat mixta sector públic-privat, per als quals l’Estat estableix unes condicions avantatjoses legals, fiscals i d’infraestructures a partir de les quals els agents privats hi estableixen les empreses El primer país a crear zones econòmiques especials fou…