Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Confederació Nacional del Treball
Míting de la Confederació Nacional del Treball a l’Olympia de Barcelona (21-07-1937); d’esquerra a dreta, Esgleas, F. Montseny i Cortés
© Fototeca.cat
Central sindical d’àmbit espanyol, que celebrà el seu primer congrés, constitutiu, del 8 al 10 de setembre de 1911 al Saló de Belles Arts de Barcelona.
Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n’ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…
el Túria
El Túria al seu pas per Bugarra
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani de la península Ibèrica que neix a la Serralada Ibèrica, a la mola de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, en els terrenys calcaris de l’era secundària, i desemboca a la mar al grau de València.
Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal…
Foradada de Toscar
Municipi
Municipi (980 m alt.) de la província d’Osca, Aragó, situat a la part aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al peu de la serra Ferrera, a la dreta del barranc de Foradada, afluent de l’Éssera per la dreta.
El municipi 304 h 1981 comprèn també els nuclis de Navarri, Viu, Senç i Morillo de Liena i, des d’abans del 1970, els de Vacamorta, Espluga i Terrassa, fins aleshores del municipi de Merli Baixa Ribagorça
privilegi de vitualles
Història
Privilegi concedit el 1337 a Barcelona, per Pere III de Catalunya-Aragó, segons el qual era donat guiatge a tothom qui per terra o per mar portés articles d’alimentació a la ciutat, encara que el portador fos reu de delicte.
S'hi escudaren no solament personatges indesitjables, sinó també corsaris, espies o enemics en cas de guerra Pere III el concedí també a València el 1372, on fou anomenat privilegi de guiatge
commoció dels Gorretes
Història
Revolta popular contra el govern de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó ocorreguda al Principat arran de la declaració de guerra amb França i la subsegüent penetració francesa al Principat; fou dirigida pel duc de Noailles (maig de 1689).
Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes S’alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc El cap del moviment fou Antoni Soler, de Sant Boi de Llobregat Els revoltats blocaren Barcelona, però el moviment fracassà per manca de cooperació de Barcelona i de les principals ciutats catalanes tot i això,…
tractat de Cazola
Història
Acord signat el 20 de març de 1179 entre AlfonsI de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, a Cazola (o Cazala, que ha estat confosa amb Cazorla, Andalusia), probablement una població castellana prop de la vila aragonesa fronterera d’Ariza.
Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península
patzeria
Història del dret
Concòrdia establerta entre valls pirinenques veïnes de Catalunya, Aragó, el País Basc i Occitània, tant si pertanyen a un mateix sobirà com no, destinada a reglamentar el dret de pastura i de trànsit del bestiar i de llenyar en territori foraster.
Inicialment, foren acords verbals, però a partir del segle XIII es conserven ja convencions escrites Pel que fa a les relacions de les valls catalanes Gistau, Benasc, Barranés, Aran, Cardós, Ferrera, Andorra, Querol, etc amb les occitanes, és a partir del tractat de Corbeil 1258 que unes i altres pertanyien a sobirans diferents, però, tot i això, els és reconeguda la llibertat de pactar lliurement cartes de patz o pau, concordats o pariatges , excepte en èpoques de guerra, facultat que acaba essent recollida en les compilacions de dret consuetudinari local com en el cas de les valls d’Àneu i…
tractat de Baiona
Història
Tractat conclòs a Baiona el 9 de maig de 1462 i signat per Joan II de Catalunya- Aragó a Saragossa el 21 de maig i per Lluís XI de França a Chinon el 15 de juny, en plena guerra civil catalana.
Complementava el de Salvatierra entrevista de Salvatierra signat el 3 de maig per Lluís XI i Joan II la clàusula de l' obligació general, segons la qual les rendes dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya restaven obligades al pagament de 200 000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure
concòrdia de Valladolid
Història
Treva signada a Valladolid, el 7 de desembre de 1453, entre Joan de Navarra (futur Joan II de Catalunya-Aragó) i el seu fill, Carles de Viana, per intervenció de la reina Maria, per la qual Carles fou posat en llibertat.
batalla de Toro

batalla de Toro Litografia de Francisco de Paula van Halen (vers 1850)
Biblioteca Nacional de Portugal
Història
Militar
Enfrontament bèl·lic entre les forces d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, d’una banda, i la coalició integrada per Alfons V de Portugal i una part de la noblesa castellana, de l’altra (1 de març de 1476).
El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema successori castellà a…